La majoria d’aliments d’origen vegetal són rics en polifenols, uns components amb propietats antioxidants i antiinflamatòries. N’hi ha de molts tipus, presents en diversos tipus d’aliments: les isoflavones, més aviat presents a la soja, o els àcids fenòlics, majoritàriament al cafè, en són alguns exemples. Sembla ser que aquests compostos podrien tenir propietats beneficioses per a la salut, fins i tot ajudant a regular el pes corporal o els nivells de glucosa en sang.
És per això que no es descarta que aquestes molècules puguin participar en el maneig del risc de malalties cardiovasculars, càncer o diabetis tipus II. En aquesta línia, un equip d’investigació de l’IDIBELL-ICO liderats per la Dra. Delphine Casabonne i el Dr. Raúl Zamora ha volgut aprofundir en les potencials propietats positives dels polifenols, i veure quin efecte poden tenir en el desenvolupament d’un grup heterogeni de càncers hematològics: les neoplàsies limfoides. L’estudi, amb els Dr. Enrique Almanza i Dr. David Guananga com a primers autors i publicat recentment a la revista British Journal of Cancer és el primer que s’ha fet mai per investigar l’associació entre la ingesta de polifenols i el risc de desenvolupar limfomes amb una gran població europea.
Les neoplàsies limfoides, un grup heterogeni de càncers de la sang
Les neoplàsies limfoides són un grup de tumors hematològics extremadament heterogeni que es desenvolupen als limfòcits, unes cèl·lules del sistema immunitari encarregades de protegir-nos davant les infeccions, entre altres funcions
“Existeixen més de 75 tipus de neoplàsies limfoides, més o menys agressives, amb tractaments i pronòstics radicalment diferents”, explica la Dra. Delphine Casabonne, investigadora principal CIBERESP i IDIBELL-ICO, experta en epidemiologia de les neoplàsies limfoides i codirectora de l’estudi. “Que siguin tant diferents dificulta el seu estudi, però cal continuar investigant per a entendre com es desenvolupen i com podem prevenir-los. D’aquests càncers coneixem pocs factors de risc modificables. Per això, estudis com aquest són importants per identificar nous potencials factors de riscs o protectors”, conclou.
La cohort EPIC, un esforç europeu per estudiar la dieta i el càncer
L’estudi del grup de l’IDIBELL-ICO s’ha realitzat en el marc de la cohort europea EPIC (European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition): un projecte col·laboratiu europeu iniciat als anys 90 on es van reclutar més de 350.000 persones, de 7 països diferents, que s’han seguit durant una mitjana de 14 anys per investigar les relacions entre la dieta, els estils de vida, la genètica, el càncer i altres malalties cròniques. Les grans dimensions de l’estudi EPIC, han permès identificar 2.394 participants que han desenvolupat neoplàsies limfoides durant el seguiment. Es va comparar la ingesta de polifenols en la dieta entre els qui van i no van desenvolupar càncer, per analitzar si hi havia diferències significatives. A més, la quantitat enorme de dades recollides en l’estudi EPIC també va permetre explorar aquesta relació en subtipus de neoplàsies limfoides menys freqüents.
Estudis epidemiològics: sortir del laboratori per contrastar les hipòtesis
En les últimes dècades, cada cop més grups d’investigació s’han embarcat en l’estudi dels polifenols i les seves propietats, sobretot en estudis d’experimentació amb cultius cel·lulars i animals d’experimentació. Però fins ara hi havia poques dades epidemiològiques que recolzessin el que es veia al laboratori. Més en el cas del desenvolupament de neoplàsies limfoides, on els estudis són molt limitats.
Ara, l’estudi de l’equip format pel grup d’Infeccions i càncer i de Nutrició i càncer de l’IDIBELL-ICO ha permès posar la primera pedra en el camí d’aquesta línia investigació. Majoritàriament, sembla que no existeix una associació clara entre la ingesta de polifenols i el risc de desenvolupar neoplàsies limfoides. Ara bé, entrant en detall i analitzant les relacions específiques d’algunes subclasses de polifenols, s’han detectat dues possibles associacions: per una banda, les isoflavones, els polifenols de la soja, tindrien certa acció protectora reduint lleugerament el risc de limfomes; i, per altra, el consum elevat d’alguns àcids fenòlics, presents al cafè, es relacionaria amb un augment del risc de limfoma de Hodgkin.
“Les associacions que hem trobat són un bon punt de partida, però cal situar-les en el seu context i completar les nostres observacions amb altres estudis”, aclareix el Dr. Raúl Zamora, investigador principal de l’IDIBELL-ICO i codirector de l’estudi. “Aquest estudi és més aviat una primera temptativa a sortir del laboratori i comprovar a peu de carrer si les propietats dels polifenols són com ens pensem. A partir dels resultats, podem plantejar noves hipòtesis i investigacions per aprofundir en les propietats d’aquests compostos.”
La dieta, un factor de gran variabilitat difícil d’estudiar
Ara bé, la dieta és un factor de gran variabilitat entre poblacions, especialment entre diferents zones geogràfiques i països, com és el cas de l’estudi EPIC. Per exemple, avaluant la ingesta mitjana diària de polifenols, entre tots els països estudiats, els danesos van ser qui van registrar-ne un major consum (una mitjana de 1.573 mg /diaris) mentre que la ingesta més baixa va ser a Espanya (728 mg/d). Dins de cada país i de cada moment, la variabilitat també és important. No és el mateix la dieta d’un danès a la d’un català, però tampoc ho és la d’un català amb la d’un andalús o un gallec. Els hàbits dietètics evolucionen, i la creixent tendència a augmentar els components vegetals a la dieta podria tenir un impacte en la salut que encara s’ha d’estudiar.
“Hi estem treballant. De fet, la incidència d’alguns subtipus de neoplàsies limfoides en població asiàtica és menor. Si és cosa de la dieta, i la soja com a component principal dels seus hàbits alimentaris hi té alguna cosa a veure, encara ho hem de descobrir. Els estudis en poblacions asiàtiques amb un alt consum de productes de soja ajudaran a aclarir aquesta relació”, avança la Dra. Casabonne.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).
