El càncer colorectal és un dels més prevalents a nivell mundial. Tot i que tradicionalment s’ha associat a persones grans, en les últimes dècades s’ha aconseguit disminuir la seva incidència en majors de 50 anys. Ara bé, de forma paradoxal, la incidència de càncer colorectal ha anat en augment en adults joves. Aquests casos de càncer colorectal d’inici precoç no tenen encara, en la seva majoria (i sobretot quan no hi ha antecedents familiars de càncer), una explicació clara.
Ara, un nou estudi liderat per la Dra. Laura Valle, investigadora principal del grup en Càncer Hereditari de l’IDIBELL i l’ICO i també investigadora CIBERONC, i signat com a primera autora per Mariona Terradas, del mateix grup i recentment nomenada professora lectora de la UAB, podria ajudar a dibuixar més clarament el panorama diagnòstic d’aquests càncers precoços. Segons els resultats de l’estudi, publicat a la revista científica Clinical Epigenetics, certes alteracions epigenètiques poc freqüents podrien estar darrere de casos que, ara per ara, no tenen explicació.
L’estudi compta amb la participació d’investigadors i professionals de l’IDIBELL, l’Institut Català d’Oncologia, la Universitat de Tecnologia de Dresden (TUD, Alemanya), el Centre Mèdic de la Universitat de Leiden (LUMC, Països Baixos), l’Hospital Universitari de Bellvitge, la Universitat d’Oviedo, la Universitat de Barcelona, CIBERONC i CIBERESP.
Les alteracions epigenètiques, en el punt de mira
En un 5-10% dels casos, el càncer té un origen genètic o hereditari que s’explica per alteracions constitucionals en gens concrets que augmenten el risc de desenvolupar la malaltia. El càncer hereditari està darrere d’una part considerable dels diagnòstics precoços.
Els gens implicats en càncer hereditari poden estar afectats per mutacions genètiques (que modifiquen directament la seqüència d’ADN) o, en alguns casos excepcionals, per alteracions epigenètiques (que no afecten directament la seqüència, però canvien la manera com es llegeix i s’interpreta i, per tant, l’activitat i expressió gènica). En aquest estudi, l’equip de la Dra. Laura Valle ha aconseguit identificar un parell d’alteracions epigenètiques que podrien ser responsables de certs casos de càncer colorectal d’inici precoç. Si es confirma en futurs estudis, aquestes alteracions podrien passar a associar-se formalment amb un major risc de desenvolupar aquest tipus de càncer.
Els gens afectats: LTBP4 i BRCA1
Més enllà de mutacions genètiques, de vegades l’error es troba en els promotors de gens de càncer hereditari. Els promotors funcionen com una espècie d'”interruptors” genètics, controlant i induint la lectura dels gens als quals estan associats i, per tant, la seva activitat.
L’equip de la Dra. Valle es va centrar en la identificació d’interruptors anòmals (metilació de promotors) en gens de predisposició al càncer o en gens implicats en vies clau del càncer de còlon. Analitzant mostres de 46 pacients diagnosticats de càncer colorectal abans dels 50 anys, van identificar una metilació constitucional (en totes les cèl·lules del pacient) en un promotor del gen LTBP4 que podria estar associada a un major risc de càncer colorectal.
“Tot i ser una alteració rara per se a nivell constitucional, és bastant comú en tumors de còlon, on condueix a una menor expressió del gen. Això, l’estreta relació del gen afectat amb una via tradicionalment vinculada a la carcinogènesi colorectal (TGF-β), i el fet que la seva inactivació provoca tumors intestinals en models animals, convertia aquesta alteració en una candidata prometedora per explicar alguns casos de càncer colorectal sense causa genètica aparent“, explica la Dra. Valle. Curiosament, el pacient afectat també presentava emfisema pulmonar precoç, un tret observat tant en ratolins modificats com en pacients pediàtrics amb inactivació completa d’aquest gen.
Els investigadors també van identificar un altre interruptor anòmal, aquesta vegada del gen BRCA1. BRCA1 és conegut per augmentar el risc de càncer de mama i ovari. Ara caldrà confirmar si les alteracions epigenètiques del seu promotor també contribueixen a un major risc de càncer colorectal.
Una nova síndrome de càncer hereditari
Si es confirma que l’alteració epigenètica del gen LTBP4 està associada a un major risc de càncer colorectal, estaríem davant d’una nova síndrome de càncer colorectal hereditari, la qual cosa podria suposar un gran avenç diagnòstic. Detectar-lo a temps seria clau per identificar individus susceptibles a desenvolupar càncer, i poder començar com més aviat millor amb estratègies personalitzades de vigilància i prevenció del càncer.
L’Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L ́IDIBELL està participat per l’Hospital Universitari de Bellvitge i l ́Hospital de Viladecans de l ́Institut Català de la Salut, l ́Institut Català d ́Oncologia, la Universitat de Barcelona i l ́Ajuntament de L ́Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d ́Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’ any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres d’ investigació espanyols acreditats com a institut d’ investigació sanitària per l’ Institut de Salut Carles III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).
