Per primer cop a Espanya i segona vegada a Europa, s’ha identificat el mecanisme de resistència antibiòtica DIM-1 en un pacient amb infecció pel bacteri Pseudomonas aeruginosa. DIM-1 és un mecanisme extremadament infreqüent que s’ha detectat menys de deu vegades en diferents casos esporàdics d’arreu del món, i confereix al bacteri un perfil de resistència a múltiples antibiòtics, especialment als d’ampli espectre.
Aquesta vegada, la soca de P. aeruginosa s’ha aïllat de la mostra d’orina d’un pacient de l’Hospital de Bellvitge que havia arribat al centre després de múltiples ingressos i d’haver rebut diverses tandes d’antibiòtics d’ampli espectre. Gràcies a la feina del Servei de Microbiologia de l’hospital es va poder estudiar el perfil de resistència antibiòtica i adaptar el tractament del pacient per a resoldre la infecció amb els fàrmacs adequats. “L’estudi genòmic de la soca resistent es va fer a posteriori i ens va permetre entendre la raó de la resistència, però l’important és la determinació ràpida d’aquesta resistència al laboratori per adaptar el tractament inicial”, apunta la Dra. Sara Martí, co-cap del grup de recerca en Epidemiologia de les infeccions bacterianes de l’IDIBELL i membre del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Una vigilància contínua per mitigar el risc i optimitzar el tractament
Aquesta troballa és un exemple de l’eficàcia i importància dels protocols de vigilància epidemiològica rutinària aplicats al centre, que estan dissenyats precisament per tenir sota control aquest tipus de bacteris resistents. “Trobar i identificar aquests mecanismes rars de resistència ens permet tenir-los al radar, ser conscients que els tenim per aquí i monitorar-los de prop a tota la xarxa sanitària per saber com tractar-los”, explica Irene Cadenas, doctoranda de l’IDIBELL i l’Hospital de Bellvitge i primera autora de l’estudi publicat a Antimicrobial Agents and Chemotherapy.
DIM-1, un mecanisme rar i mòbil
Els dos primers casos on es va detectar, a principis dels 2000, aquest mecanisme de resistència són originaris de l’Índia i els Països Baixos. Des de llavors, tan sols s’han trobat soques de Pseudomonas resistents a punts dispersos del globus, com ara Myanmar, Xina o Tanzània. Totes elles comparteixen el gen blaDIM-1, que codifica per l’enzim DIM-1, capaç de trencar i inutilitzar una gran varietat d’antibiòtics. El gen en qüestió es troba en una illa mòbil del genoma del bacteri, coneguda per la seva mobilitat i dinamisme.
Un context genòmic tan mòbil normalment donaria potencial de disseminació, però sembla que les diferents soques de Pseudomonas trobades arreu del món són genèticament diferents i han adquirit la resistència de forma independent. La geografia dispersa i els casos aïllats recolzen la idea que no hi ha hagut disseminació global de la resistència DIM-1.
No hi ha risc per a la població, però cal un ús prudent dels antibiòtics
La detecció del primer cas a Espanya no fa més que confirmar la necessitat crítica i urgent de controlar l’aparició, evolució i disseminació de resistències bacterianes. “Des dels hospitals i els laboratoris de microbiologia podem detectar les resistències a temps i tenir-les controlades, com és el cas de DIM-1, però és absolutament indispensable que la població ens ajudi: l’ús prudent d’antibiòtics, el fet d’utilitzar-los correctament i només quan són necessaris, és l’eina més poderosa que tenim per protegir l’eficàcia dels antibiòtics i assegurar que les infeccions continuïn sent tractables”, conclou la Dra. Sara Martí.
Un pas més en el lideratge de Bellvitge en resistències antimicrobianes
L’IDIBELL i el Servei de Microbiologia de l’Hospital de Bellvitge són referents en vigilància epidemiològica, seqüenciació genòmica d’alt rendiment i recerca aplicada en resistències antimicrobianes. Aquest cas reforça el paper del Campus Salut Bellvitge com un ecosistema que integra l’assistència, la recerca i la docència i que facilita la transferència de coneixement entre l’Hospital, l’IDIBELL, la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Oncologia.
Aquest model col·laboratiu permet accelerar la detecció de mecanismes emergents de resistència, impulsar projectes de recerca translacional i oferir una resposta més ràpida i coordinada davant dels nous reptes de salut pública.
Sobre l’IDIBELL
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).
Sobre l’Hospital Universitari de Bellvitge
L’Hospital de Bellvitge és un hospital públic, universitari, investigador i innovador. Amb més de 5.200 professionals experts i compromesos, és l’hospital de proximitat dels ciutadans de l’Hospitalet i el Prat de Llobregat i centre de referència de màxima complexitat per a 2 milions de persones, tot l’eix sud de Catalunya. És el centre sanitari català que més cirurgia complexa fa, especialment cirurgia oncològica, i forma part del Campus Salut Bellvitge, reconegut per l’Organisation of European Cancer Institutes (OECI) com a Comprehensive Cancer Centre per la seva excel·lència en assistència, recerca i docència en càncer. Integra en els projectes l’orientació a la millora de l’experiència del pacient i el treball en xarxa amb l’atenció primària i els centres hospitalaris de l’entorn. Orientat a la medicina personalitzada, disposa de les millors eines de diagnòstic genètic i d’imatge per al càncer i les malalties minoritàries, que es complementen amb el Centre d’Alta Precisió Diagnòstica, que compta amb el primer PET/Ressonància Magnètica de la xarxa assistencial d’Espanya. Registra anualment unes 26.000 intervencions de cirurgia major; 39.000 altes; 400.000 visites ambulatòries i unes 100.000 proves diagnòstiques.
