La investigació biomèdica en càncer d’ovari, un dels càncers ginecològics de més mortalitat, obre un nou camí cap a teràpies menys invasives. Un nou estudi liderat per un equip investigador de l’IDIBELL-ICO, en col·laboració amb un equip de l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras (IJC), ha descobert que el bloqueig d’un pseudogen específic, RPSAP52, redueix significativament el creixement tumoral sense mostrar signes de toxicitat evidents en els models utilitzats. L’avenç és doble: a part d’identificar RPSAP52 com una prometedora diana terapèutica, els equips de la Dra. Lourdes Farré i la Dra. Sònia Guil també el presenten com un marcador de pronòstic valuós en els primers estadis de càncer d’ovari (I i II). Segons els resultats, podria ser molt útil a l’hora de classificar els pacients en grups de risc segons el seu nivell d’expressió: a més expressió d’RPSAP52, més risc i pitjor pronòstic.
L’estudi que recull aquest doble avenç, recentment publicat a la European Journal of Cancer, ha estat liderat per l’equip de la Dra. Lourdes Farré, investigadora principal del grup de recerca ProCure de Quimioresistència tumoral i estromal de l’IDIBELL-ICO, en estreta col·laboració amb la Dra. Sònia Guil de l’IJC, i amb la participació de l’Hospital Universitari de Bellvitge.
Cara A: un marcador clau per al pronòstic
Els pseudogens s’assemblen estructuralment als gens actius convencionals, però han perdut la capacitat natural de codificar proteïnes. Tot i haver-la perdut, sovint encara estan involucrats en la regulació de vies moleculars i poden tenir un impacte rellevant en malalties com el càncer, com s’ha vist amb BRAFP1, en limfomes, o PTENP1, en càncers de ronyó i bufeta.
Aquest cop, un equip d’investigadores catalanes ha descobert que RPSAP52 és un promotor actiu del creixement tumoral en el càncer epitelial d’ovari. L’anàlisi de les dades recollides a The Cancer Genome Atlas (TCGA) va evidenciar una sobreexpressió del pseudogen en les mostres de pacients amb aquest càncer.
L’elevada expressió de RPSAP52 es va associar amb una reducció de la supervivència en pacients en estadis I i II: a més expressió, menor probabilitat de supervivència. “Això converteix a RPSAP52 en un possible bon marcador de pronòstic, que podria servir per a estratificar aquests pacients en grups de major o menor risc, i ajudar a plantejar l’estratègia terapèutica adequada, més o menys agressiva, en cada cas particular”, explica Deepthi Ramesh, primera autora de l’estudi i investigadora a l’Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras.
Cara B: una diana terapèutica efectiva i sense toxicitat
Davant l’expressió tan elevada del pseudogen en mostres tumorals, l’equip de l’IDIBELL-ICO va aprofundir en l’estudi dels seus efectes en el desenvolupament i formació del càncer. Per fer-ho, van generar models experimentals, in vitro i in vivo, en què van silenciar l’expressió de RPSAP52 mitjançant un tractament amb nucleòtids antisentit (LNA GapmeR).
“La inhibició de RPSAP52 va ser determinant: les cèl·lules canceroses van perdre capacitat proliferativa i el creixement tumoral es va reduir de forma molt significativa”, explica la Dra. Farré. Afegeix que el gran avantatge és la seguretat: “Aquest tractament no va mostrar toxicitat en els models preclínics. La baixa o nul·la expressió de RPSAP52 en teixit sa el converteix en una diana terapèutica ideal que permet atacar principalment les cèl·lules canceroses”.
Aquest prometedor efecte terapèutic es reforça amb un mecanisme d’acció de gran abast: RPSAP52 està estretament vinculat a la via molecular PI3K/AKT, activada en el 70% dels pacients amb càncer epitelial d’ovari. Les investigadores han comprovat que silenciar el pseudogen desactiva AKT. Això no només suggereix un benefici terapèutic molt ampli, sinó que reduiria molt la toxicitat de l’alternativa actual, donat que els inhibidors directes de PI3K/AKT presenten una toxicitat elevada. Fins i tot, podria ser útil per contribuir a protegir l’ovari davant la toxicitat associada a la quimioteràpia convencional.
La realitat del càncer d’ovari
El càncer d’ovari és el 8è càncer més comú entre les dones, i en un 85-90% dels casos s’origina a les cèl·lules epitelials dels ovaris o les trompes uterines. És un càncer especialment difícil de detectar, perquè encara no existeixen tests prou bons de detecció precoç, com les mamografies en càncer de mama. A més, els símptomes no són evidents fins a estadis avançats.
La combinació d’aquests dos factors és preocupant: només el 20% dels casos es detecten en estadis inicials. Segons l’American Cancer Society, si es diagnostiquessin a temps, la supervivència a cinc anys seria del 94%. Però la realitat és una altra: avui en dia, la supervivència mitjana a cinc anys del diagnòstic no arriba al 50%.
En aquest context, i tenint en compte que el tractament actual acostuma a ser agressiu i basat en l’extirpació quirúrgica, calen noves estratègies terapèutiques dirigides contra el tumor. L’estudi del bloqueig de RPSAP52 s’orienta precisament a aquesta necessitat. “És necessari i urgent millorar tant el diagnòstic com el tractament del càncer d’ovari. Hem de millorar les eines diagnòstiques per arribar-hi a temps, i optimitzar les teràpies per focalitzar-les en el tumor i evitar els efectes adversos”, conclou la Dra. Lourdes Farré. “Amb investigacions com aquesta i resultats tan prometedors, anem per bon camí”.
L’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) és un centre de recerca creat el 2004 i especialitzat en càncer, neurociència, medicina translacional i medicina regenerativa. Compta amb un equip de més de 1.500 professionals que, des de 73 grups de recerca, publiquen més de 1.400 articles científics a l’any. L´IDIBELL està participat per l´Hospital Universitari de Bellvitge i l´Hospital de Viladecans de l´Institut Català de la Salut, l´Institut Català d´Oncologia, la Universitat de Barcelona i l´Ajuntament de L´Hospitalet de Llobregat.
IDIBELL és membre del Campus d´Excel·lència Internacional de la Universitat de Barcelona HUBc i forma part de la institució CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 es va convertir en un dels cinc primers centres de recerca espanyols acreditats com a institut de recerca sanitària per l’Institut de Salut Carlos III. A més, forma part del programa HR Excellence in Research de la Unió Europea i és membre d’EATRIS i REGIC. Des de l’any 2018, l’IDIBELL és un Centre Acreditat de la Fundació Científica AECC (FCAECC).
