OHP: EL DÈFICIT D’HABITATGE ASSEQUIBLE A CATALUNYA, PISOS BUITS I INFRAUTILITZATS

Compatibilidad
Ahorrar(0)
Compartir

El conjunt de Catalunya afronta un important desequilibri entre l’oferta d’habitatges disponibles i les necessitats reals de la població. Segons les estimacions d’experts del sector presentades el novembre de 2026, el dèficit d’habitatge assequible se situa al voltant dels 470.000 habitatges.

Aquesta xifra posa de manifest la dimensió del repte residencial i la necessitat d’impulsar noves fórmules que permetin ampliar el parc d’habitatge protegit i de lloguer assequible.

Des de la Fundació Claperós i l’Observatori de l’Habitatge Protegit (OHP) considerem que afrontar aquesta situació requereix sumar esforços entre les administracions públiques, el sector privat i les entitats socials. Cal promoure la col·laboració, la innovació constructiva i nous models de gestió que facilitin la creació d’habitatges adaptats a les possibilitats econòmiques de les famílies.

BARCELONA: EL REPTE DE L’HABITATGE ASSEQUIBLE I PROTEGIT

La manca d’habitatge assequible a la província de Barcelona és un dels principals reptes socials i residencials del territori. L’augment de la demanda, l’escassetat d’oferta a preus accessibles i les dificultats per accedir a un habitatge protegit situen moltes famílies, joves i persones amb ingressos limitats en una situació d’incertesa residencial.

Les dades mostren la necessitat d’ampliar el parc d’habitatge assequible, aprofitar millor els habitatges existents i impulsar noves fórmules de col·laboració entre les administracions, el sector privat i les entitats socials.

Les dades de Barcelona i de la seva àrea metropolitana mostren que el problema de l’habitatge no es pot abordar amb una única solució. Cal actuar sobre diferents fronts: incrementar la construcció d’habitatge protegit, recuperar i rehabilitar immobles, facilitar l’accés a sòl disponible i promoure nous models de gestió i finançament.

Des de la Fundació Claperós i l’Observatori de l’Habitatge Protegit (OHP) defensem la necessitat de sumar les administracions públiques, els promotors, les empreses, els professionals i les entitats socials per avançar.

HABITATGES BUITS I INFRAUTILITZATS: UNA REALITAT QUE CAL ANALITZAR

A la província de Barcelona, les dades del Cens de població i habitatges de 2021 situen el nombre d’habitatges buits al voltant de les 213.000 unitats. Aquesta realitat també es manifesta a les principals ciutats de l’entorn metropolità.

A Barcelona ciutat, el recompte d’Idescat, elaborat a partir de les dades de l’INE, identifica 75.488 habitatges buits, aproximadament un 9,3% dels 808.751 habitatges del municipi.

Si s’hi afegeixen els habitatges classificats com d’ús molt baix i d’ús esporàdic, el conjunt s’apropa als 147.400 habitatges sense ús habitual o amb una ocupació molt reduïda.

Altres municipis també presenten xifres significatives. Entre les dades recollides a partir del cens de 2021 destaquen:

  • Badalona: 7.123 habitatges buits o amb un consum elèctric molt baix.
  • Santa Coloma de Gramenet: 4.368 habitatges en aquesta situació.

Aquestes dades s’han d’interpretar amb rigor. El cens de l’INE utilitza el consum elèctric per classificar els habitatges segons la seva intensitat d’ús. Per tant, no tots els immobles identificats es poden considerar habitatges permanentment buits ni estan disponibles per incorporar-se immediatament al mercat.

Alguns poden ser segones residències, habitatges pendents de rehabilitació, immobles en processos de transmissió o propietats amb un ús esporàdic.

El repte consisteix a identificar quins d’aquests habitatges es podrien recuperar, rehabilitar o mobilitzar per ampliar l’oferta residencial, sempre que sigui viable des del punt de vista tècnic, jurídic i econòmic.

DEMANDA D’HABITATGE PROTEGIT: UNA DIFERÈNCIA IMPORTANT RESPECTE DE L’OFERTA

La demanda d’habitatge amb protecció oficial continua sent molt elevada a la demarcació de Barcelona.

Segons les dades de la Generalitat corresponents al 2025:

113.916 inscripcions vigents al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial a la demarcació de Barcelona.

55.942 sol·licituds inscrites durant el 2025, que representen aproximadament el 85% de les noves sol·licituds registrades a tot Catalunya.

2.906 habitatges protegits acabats a la demarcació de Barcelona durant el mateix any.

Aquestes dades permeten observar la distància entre les necessitats de la població i la capacitat actual de generar habitatge protegit.

Cal diferenciar, però, les sol·licituds presentades durant un any del nombre total d’inscripcions vigents i dels habitatges acabats. Són indicadors diferents i no es poden restar directament per calcular un dèficit anual exacte.

La lectura de conjunt és clara: la producció d’habitatge protegit ha d’augmentar de manera sostinguda per donar resposta a una demanda que afecta un nombre molt important de llars.

El dèficit estructural d’habitatge de lloguer assequible a Barcelona

Més enllà de les sol·licituds registrades oficialment, també cal tenir en compte les necessitats de les persones que no poden accedir a un habitatge a preus de mercat.

Un estudi presentat el novembre de 2023, estimava en 186.000 habitatges el dèficit de lloguer assequible a Barcelona i la seva àrea metropolitana a curt termini.

El mateix estudi assenyalava que el sòl disponible permetria donar resposta inicialment a unes 30.000 unitats, aproximadament el 14% de la necessitat estimada.

Aquesta limitació posa sobre la taula la importància de planificar nou sòl residencial, aprofitar millor el patrimoni immobiliari disponible i desenvolupar nous models de promoció i construcció.

NOVA OFERTA EN CONSTRUCCIÓ: PREPARAR EL FUTUR RESIDENCIAL

A més dels habitatges que ja es poden adjudicar o comercialitzar, hi ha noves promocions públiques i de col·laboració publico-privada en diferents fases de desenvolupament.

COM ACCEDIR A UN HABITATGE PROTEGIT?

Per participar en els procediments d’adjudicació d’habitatge amb protecció oficial és imprescindible estar inscrit prèviament al registre corresponent.

Barcelona ciutat

Les persones interessades han de tramitar la inscripció al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Barcelona, gestionat pel Consorci de l’Habitatge de Barcelona.

Resta de municipis

Cal inscriure’s al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya, gestionat per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, excepte en els municipis que disposen d’un registre municipal propi.

La inscripció al registre de la Generalitat té una vigència de dos anys. A més, per participar en una convocatòria concreta, cal estar inscrit abans de l’inici del procediment i complir els requisits específics de les seves bases.

Els criteris d’empadronament, els ingressos màxims, les reserves per a determinats col·lectius i les condicions de cada adjudicació poden variar segons el municipi i la promoció.

La província de Girona afronta un important repte residencial: facilitar l’accés a un habitatge digne i assequible en un territori on la demanda creix i l’oferta disponible continua sent insuficient.

Les dificultats d’accés a l’habitatge afecten especialment els joves que volen emancipar-se, les famílies amb ingressos limitats, les persones grans i les persones que es troben en situació de vulnerabilitat residencial.

Les dades de la Generalitat i les iniciatives impulsades pels ajuntaments mostren la necessitat d’ampliar el parc d’habitatge protegit, mobilitzar immobles que actualment no tenen un ús residencial efectiu i desenvolupar noves fórmules de col·laboració entre el sector públic, el privat i les entitats socials.

HABITATGES BUITS: UN PARC RESIDENCIAL QUE CAL MOBILITZAR

Segons el Registre d’Habitatges Buits i d’Habitatges Ocupats Sense Títol Habilitant de la Generalitat de Catalunya, a la demarcació de Girona hi havia 4.205 habitatges inscrits a 31 de desembre de 2024, davant dels 4.641 registrats un any abans.

Aquesta estadística requereix una precisió: el registre inclou habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant procedents d’execucions hipotecàries que són propietat d’entitats financeres o altres persones jurídiques. Per tant, no representa la totalitat dels habitatges buits de la província.

Mobilitzar habitatges existents és també una manera d’ampliar l’oferta assequible, evitar el deteriorament dels immobles i facilitar que més persones i famílies puguin establir-se al seu municipi.

La situació de Girona posa de manifest que les polítiques d’habitatge necessiten una actuació continuada, planificada i coordinada. La creació de nou habitatge protegit és imprescindible, però també ho és recuperar els immobles existents, facilitar l’accés al sòl i trobar nous models de promoció i gestió residencial.

Des de la Fundació Claperós i l’Observatori de l’Habitatge Protegit (OHP) defensem un model de col·laboració que permeti sumar les administracions públiques, les empreses, els promotors, els professionals i les entitats socials.

Apostem per la innovació constructiva, la construcció industrialitzada, la sostenibilitat i les fórmules de gestió que ajudin a fer possible habitatge protegit i assequible en condicions adequades de qualitat, confort i accessibilitat.

També considerem fonamental que les polítiques residencials tinguin en compte les diferents realitats familiars i personals: joves que volen emancipar-se, famílies monoparentals, persones grans i llars amb dificultats econòmiques.

El nostre compromís és contribuir a transformar les necessitats residencials en solucions reals, promovent el diàleg, la cooperació i nous projectes que permetin ampliar les oportunitats d’accés a l’habitatge.

DEMANDA D’HABITATGE PROTEGIT: UNA NECESSITAT QUE CONTINUA CREIXENT

La demanda d’habitatge amb protecció oficial a Girona reflecteix les dificultats que afronta una part important de la població per accedir a una llar.

Segons les dades oficials de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya corresponents al 2025:

6.527 inscripcions vigents al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial a la demarcació de Girona.

4.031 sol·licituds inscrites durant el 2025, una mostra de la pressió que continua rebent el sistema d’accés a l’habitatge protegit.

Aquestes xifres reflecteixen la demanda que arriba al registre administratiu, però no necessàriament totes les persones que tenen dificultats per accedir a un habitatge. Hi ha famílies i ciutadans que, per les seves circumstàncies econòmiques o personals, no arriben a formalitzar la inscripció.

Per això, la necessitat residencial s’ha d’analitzar també des d’una perspectiva social: emancipació juvenil, creixement de noves llars, famílies monoparentals, persones grans i situacions de vulnerabilitat.

El repte no és únicament construir més habitatges, sinó aconseguir que els nous habitatges siguin realment accessibles per a les persones que els necessiten.

GIRONA CIUTAT: NOVES PROMOCIONS D’HABITATGE PROTEGIT

La ciutat de Girona concentra una part important de les iniciatives públiques destinades a ampliar l’oferta de lloguer assequible. L’Ajuntament impulsa diferents promocions amb la participació de la Generalitat, l’INCASÒL i entitats socials.

Els lloguers previstos són d’aproximadament 400 euros mensuals per als pisos de dos dormitoris i 530 euros per als de tres dormitoris, sense incloure les despeses vinculades a l’habitatge.

L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) té prevista una promoció de 88 habitatges protegits de lloguer al sector de Domeny, distribuïts en dos edificis amb habitatges de dues i tres habitacions.

El projecte es desenvolupa sobre terrenys municipals cedits a l’INCASÒL mitjançant un dret de superfície de 75 anys. La gestió i administració dels habitatges correspondrà a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

La promoció incorpora quatre habitatges adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. Les bases d’adjudicació encara estan pendents de publicació.

Nous solars municipals: 79 habitatges més previstos

L’Ajuntament de Girona ha incorporat dos nous terrenys municipals, situats als sectors de l’Avellaneda i Pla de Palau-Sant Pau, a la reserva pública de solars de la Generalitat.

Aquests terrenys permetran impulsar 79 nous habitatges de protecció oficial destinats al lloguer assequible: 54 a l’Avellaneda i 25 a Pla de Palau-Sant Pau.

La iniciativa forma part d’una planificació municipal més àmplia que preveu reserves de sòl per a 1.815 habitatges de protecció pública distribuïts pels diferents barris de Girona.

És una previsió de desenvolupament urbanístic a mitjà i llarg termini, no un conjunt de pisos que ja estiguin construïts o disponibles.

ALTRES MUNICIPIS: AMPLIAR L’OFERTA A LES COMARQUES GIRONINES

Les necessitats d’habitatge protegit no es concentren exclusivament a Girona ciutat. Figueres, Blanes, Lloret de Mar i altres municipis també necessiten ampliar l’oferta residencial per donar resposta a les necessitats de la població.

Mobilització d’habitatges buits: la iniciativa de la Fundació SERGI

Una altra via per ampliar l’oferta consisteix a recuperar habitatges privats que actualment es troben desocupats i incorporar-los a les borses de lloguer assequible.

En aquesta línia, la Fundació SERGI ha posat en marxa la campanya «La valentia de confiar», amb la participació inicial de set ajuntaments gironins: Llagostera, Platja d’Aro, Sils, Celrà, Vidreres, Banyoles i Calonge.

La iniciativa ofereix garanties a les persones propietàries, com ara el cobrament del lloguer, assegurança multirisc, gestió administrativa i seguiment de l’habitatge.

L’objectiu inicial és incorporar entre vuit i deu habitatges a la borsa de lloguer assequible, amb la finalitat de facilitar l’accés a una llar a persones i famílies en situació de vulnerabilitat.

És un exemple de com la cooperació entre entitats socials i administracions locals pot contribuir a aprofitar millor els recursos residencials existents.

COM ACCEDIR A UN HABITATGE PROTEGIT?

Les persones interessades a optar a un habitatge amb protecció oficial han d’estar inscrites al registre corresponent i complir els requisits establerts per a cada promoció.

Cal formalitzar la inscripció al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya. La inscripció té una vigència de dos anys i s’ha de renovar dins del termini establert.

Els habitatges no s’adjudiquen necessàriament per ordre d’arribada. Cada promoció estableix unes bases pròpies, que poden incloure sorteigs, barems, reserves per a col·lectius específics i criteris de priorització.

La demarcació de Tarragona afronta un repte residencial cada vegada més important: ampliar l’oferta d’habitatge assequible i facilitar que les persones i les famílies puguin accedir a una llar en condicions econòmiques adequades.

L’augment dels preus, les dificultats d’emancipació dels joves i la insuficiència d’habitatge protegit afecten especialment les persones amb ingressos mitjans i baixos, les famílies monoparentals i les llars que es troben en situació de vulnerabilitat.

Les dades de la Generalitat i les iniciatives promogudes pels ajuntaments mostren la necessitat d’impulsar noves promocions residencials, recuperar habitatges que no tenen un ús habitual i trobar fórmules de cooperació entre les administracions públiques, el sector privat i les entitats socials.

Segons les dades del Registre d’Habitatges Buits i d’Habitatges Ocupats Sense Títol Habilitant de la Generalitat de Catalunya, la demarcació de Tarragona tenia 5.150 habitatges inscrits a 31 de desembre de 2024, davant dels 5.830 registrats un any abans.

Aquest registre recull habitatges buits o ocupats sense títol habilitant

Detalles de contacto
AdminFundacioClaperos