Estudi divulgatiu de la Fundació Claperós i l’Observatori de l’Habitatge Protegit (OHP): Els actors necessaris

Compatibilidad
Ahorrar(0)
Compartir

1. L’habitatge protegit: un repte col·lectiu que necessita noves aliances

L’accés a un habitatge digne, assequible i adequat constitueix un dels principals reptes socials i econòmics de la nostra societat. La dificultat per accedir a un habitatge, tant de compra com de lloguer, afecta especialment els joves, les famílies amb ingressos limitats, les persones grans i els col·lectius que es troben en situacions de vulnerabilitat.

Davant d’aquesta realitat, ampliar el parc d’habitatge protegit (HPO) i de lloguer assequible no pot ser una responsabilitat exclusiva de les administracions públiques. Cal incorporar-hi la participació del sector privat, les entitats socials, les fundacions, les cooperatives, els promotors, les empreses constructores i els professionals especialitzats.

Des de la Fundació Claperós considerem que la col·laboració entre aquests agents és una condició fonamental per avançar cap a un model residencial més accessible, sostenible i socialment responsable.

No es tracta únicament de construir més habitatges, sinó de crear les condicions econòmiques, jurídiques, tècniques i socials que permetin fer-los possibles, mantenir-los assequibles i garantir-ne la funció social al llarg del temps.

L’accés a un habitatge digne, assequible i adequat constitueix un dels principals reptes socials i econòmics de la nostra societat. La dificultat per accedir a un habitatge, tant de compra com de lloguer, afecta especialment els joves, les famílies amb ingressos limitats, les persones grans i els col·lectius que es troben en situacions de vulnerabilitat.

Davant d’aquesta realitat, ampliar el parc d’habitatge protegit (HPO) i de lloguer assequible no pot ser una responsabilitat exclusiva de les administracions públiques. Cal incorporar-hi la participació del sector privat, les entitats socials, les fundacions, les cooperatives, els promotors, les empreses constructores i els professionals especialitzats.

Des de la Fundació Claperós considerem que la col·laboració entre aquests agents és una condició fonamental per avançar cap a un model residencial més accessible, sostenible i socialment responsable.

No es tracta únicament de construir més habitatges, sinó de crear les condicions econòmiques, jurídiques, tècniques i socials que permetin fer-los possibles, mantenir-los assequibles i garantir-ne la funció social al llarg del temps.

2. Qui fa possible la construcció d’habitatge protegit?

La creació d’habitatge protegit requereix la intervenció coordinada de diferents actors. Cadascun té unes responsabilitats específiques, però tots comparteixen un objectiu: facilitar la construcció i la gestió d’habitatges que responguin a les necessitats de la ciutadania.

Les administracions públiques

Els ajuntaments, la Generalitat i l’Administració de l’Estat tenen un paper determinant en la planificació, la regulació i l’impuls de les polítiques d’habitatge.

Entre les seves principals responsabilitats destaquen:

  • Identificar i posar a disposició sòl adequat per a noves promocions.
  • Planificar el desenvolupament urbanístic i facilitar els procediments administratius.
  • Establir els règims de protecció i els preus màxims de venda o lloguer
  • Impulsar ajuts, subvencions i instruments de finançament.
  • Garantir que els habitatges compleixin la seva funció social.

Els organismes públics especialitzats, com l’INCASÒL, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’Institut Català de Finances, contribueixen a desenvolupar aquestes polítiques mitjançant la promoció, la gestió del sòl i el suport financer.

Els promotors i les empreses constructores

El sector privat pot aportar capacitat inversora, experiència empresarial, coneixement tècnic i recursos productius.

Els promotors assumeixen la iniciativa i la viabilitat econòmica de les operacions, mentre que les constructores executen les obres i aporten els recursos necessaris per materialitzar els projectes.

També hi tenen un paper destacat els promotors socials, les fundacions i les entitats sense ànim de lucre, que orienten la seva activitat a crear i gestionar habitatges destinats a lloguer social i assequible.

Les cooperatives d’habitatge, especialment les que treballen amb models de cessió d’ús, constitueixen una altra alternativa per facilitar l’accés a l’habitatge i reduir determinats costos de promoció.

Les entitats financeres i els inversors

El finançament és un dels elements essencials per garantir la viabilitat de les promocions.

Els instituts públics de crèdit, les entitats bancàries, la banca ètica i els fons d’inversió d’impacte poden aportar recursos per cobrir els costos de construcció, rehabilitació i adquisició d’habitatges.

La participació financera ha de permetre combinar una rendibilitat raonable amb una finalitat social mesurable, especialment quan es tracta de projectes de lloguer assequible a llarg termini.

Els professionals tècnics i jurídics

Arquitectes, enginyers, aparelladors, assessors jurídics i gestors especialitzats són indispensables per transformar una iniciativa en un projecte viable.

La seva intervenció permet optimitzar els dissenys, controlar els pressupostos, garantir la qualitat constructiva, complir les normatives i agilitzar els tràmits administratius.

Les entitats gestores i les persones destinatàries

La responsabilitat no acaba quan finalitza la construcció.

Les entitats gestores han de garantir el manteniment dels edificis, l’administració dels lloguers i, quan sigui necessari, l’acompanyament social de les persones residents.

Els ciutadans són els destinataris finals de les polítiques d’habitatge. Per això, les seves necessitats econòmiques, familiars i residencials han d’estar presents des de la definició del projecte fins a l’adjudicació i la gestió posterior.

3. La col·laboració públic-privada: una eina per ampliar el parc d’habitatge

La col·laboració públic-privada (CPP) és un instrument que permet unir recursos públics i privats per impulsar projectes que, en determinades circumstàncies, serien difícils d’executar exclusivament amb recursos de l’Administració.

Aquest model permet combinar el sòl i la capacitat de planificació pública amb el finançament, l’experiència empresarial i la capacitat constructiva del sector privat.

Entre les principals fórmules de col·laboració destaquen:

El dret de superfície: L’Administració cedeix l’ús d’un terreny públic durant un període determinat, habitualment de llarga durada, perquè un promotor, una fundació o una cooperativa hi construeixi habitatges.

L’entitat adjudicatària assumeix la inversió i la construcció, i gestiona els habitatges d’acord amb les condicions establertes. Finalitzat el termini, l’edifici reverteix al patrimoni públic segons les condicions de la concessió.

És una fórmula que permet conservar la titularitat pública del sòl i mobilitzar inversió privada per crear habitatge assequible.

Les concessions administratives; L’Administració encarrega o autoritza la construcció i l’explotació d’un edifici mitjançant un contracte que estableix les obligacions, els terminis, les condicions econòmiques i els criteris de gestió.

Les societats mixtes i les aliances amb el tercer sector: Permeten crear estructures de cooperació entre administracions, empreses i entitats socials.

L’Administració pot aportar sòl o recursos econòmics, mentre que els socis privats i socials contribueixen amb inversió, capacitat tècnica, gestió i acompanyament de les persones residents.

La reserva pública de solars

La identificació i disponibilitat de sòl públic constitueix un factor essencial per impulsar noves promocions.

Mitjançant instruments com les reserves públiques de solars, es poden posar terrenys a disposició de promotors socials i privats, vinculant-ne l’adjudicació a compromisos de construcció i destinació a habitatge protegit.

Perquè aquests mecanismes siguin efectius, cal que les condicions dels concursos siguin clares, que els projectes disposin de finançament suficient i que els terminis administratius siguin compatibles amb la realitat constructiva.

4. Finançament i subvencions: com fer viables els projectes?

Un dels principals obstacles per ampliar l’oferta d’habitatge protegit és la diferència entre el cost de construir i els ingressos que es poden obtenir mitjançant els preus regulats.

Aquesta diferència obliga a dissenyar instruments econòmics específics que permetin desenvolupar promocions sense traslladar tots els costos a les persones compradores o llogateres.

El sistema de suport financer combina subvencions directes, préstecs preferents, garanties públiques i incentius fiscals.

Subvencions a la promoció

Les ajudes públiques poden cobrir una part dels costos de construcció, especialment en projectes destinats al lloguer social i assequible.

Aquest suport és important perquè permet reduir la inversió que ha d’assumir el promotor i millorar la viabilitat econòmica de les promocions.

Finançament públic preferent

Institucions com l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) poden facilitar préstecs a llarg termini, períodes de carència i condicions financeres adaptades a les característiques de l’habitatge protegit.

Aquestes eines poden reduir les dificultats d’accés al crèdit i facilitar que els promotors desenvolupin projectes amb una inversió inicial més assumible.

Fons europeus i sostenibilitat

Els programes europeus de finançament també poden contribuir a impulsar habitatges amb criteris exigents d’eficiència energètica, sostenibilitat i reducció del consum de recursos.

La construcció d’habitatge assequible ha d’anar acompanyada d’una visió de futur que incorpori edificis eficients, materials adequats, accessibilitat universal i espais saludables.

Incentius fiscals

Les bonificacions municipals en determinats impostos i les mesures fiscals aplicables a l’habitatge protegit poden ajudar a reduir els costos de promoció.

La seva aplicació ha de formar part d’una política coordinada que faciliti la inversió sense comprometre l’interès general.

5. Habitatge protegit de compra i habitatge de lloguer assequible: dos models complementaris

Les necessitats residencials de la població són diverses. Per això, les polítiques d’habitatge han de contemplar diferents fórmules d’accés.

La compra d’habitatge protegit i el lloguer assequible no són alternatives incompatibles. Són dues modalitats que poden donar resposta a situacions econòmiques, familiars i personals diferents.

Habitatge protegit de compra

Aquest model facilita que les persones amb ingressos limitats puguin accedir a una propietat a un preu inferior al del mercat lliure.

La seva viabilitat depèn de factors com:

  • La disponibilitat de sòl i el seu cost.
  • Els costos de construcció i urbanització.
  • Els preus màxims de venda autoritzats.
  • Els ajuts a la promoció.
  • La capacitat econòmica dels futurs compradors.
  • L’accés a hipoteques i instruments de suport a l’entrada inicial.

La inscripció al Registre de Sol·licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial i el compliment dels requisits legals permeten ordenar l’accés i controlar les condicions de comercialització.

Habitatge de lloguer assequible

El lloguer assequible ofereix una alternativa a les persones que no disposen de capacitat econòmica per comprar un habitatge o que necessiten més flexibilitat residencial.

Aquest model requereix una inversió inicial important, però permet mantenir els habitatges dins d’un parc residencial destinat al lloguer durant períodes prolongats.

La seva sostenibilitat depèn de l’equilibri entre:

  • El cost de construcció i finançament.
  • Les subvencions i els recursos públics.
  • Les rendes mensuals que poden assumir les famílies.
  • Les despeses de manteniment i gestió.
  • La conservació de l’edifici i la seva funció social.

Des de la perspectiva de la Fundació Claperós, és important que cap d’aquestes dues modalitats quedi desatesa. Cal ampliar l’oferta i adaptar les fórmules d’accés a les possibilitats reals de les persones.

6. La viabilitat econòmica: compatibilitzar inversió i responsabilitat social

La participació empresarial en la promoció d’habitatge protegit necessita unes condicions econòmiques previsibles i sostenibles.

És evident que els marges de benefici d’una promoció protegida poden ser diferents dels que ofereix el mercat lliure. Tanmateix, això no significa que aquests projectes no puguin resultar atractius per als promotors i inversors.

La disponibilitat de sòl públic, les subvencions, el finançament preferent i la seguretat jurídica poden contribuir a reduir els riscos i a establir unes condicions d’inversió més estables.

Entre els principals factors que poden afavorir la participació empresarial hi ha:

  • La reducció del cost inicial del sòl mitjançant concessions o drets de superfície.
  • L’existència d’una demanda acreditada d’habitatge protegit.
  • La possibilitat d’accedir a préstecs amb condicions preferents.
  • La previsibilitat dels ingressos en les promocions de lloguer.
  • La simplificació dels procediments administratius.
  • La planificació de projectes que permetin optimitzar els costos constructius.

Ara bé, aquesta viabilitat no s’ha de confondre amb una rendibilitat garantida. Cada promoció necessita un estudi econòmic propi que valori els costos reals, els terminis, els riscos financers, les obligacions de gestió i les condicions de protecció.

Règim d’HPOPreu màxim venda habitatge (€/m² útil)Preu màxim annexos: pàrquing/traster (€/m² útil)
Règim Especial2.560,42 €/m²1.280,20 €/m²
Règim General2.913,18 €/m²1.456,59 €/m²
Preu Concertat3.001,68 €/m²1.200,67 €/m²

7. Dos escenaris de promoció: compra i lloguer assequible

Per entendre millor les diferències entre els dos models, el document de treball planteja dos escenaris econòmics orientatius.

Escenari A. Promoció d’habitatge protegit per a la compra

El model parteix d’una promoció sobre sòl privat amb reserva d’habitatge protegit.

La viabilitat depèn de la relació entre el cost del terreny, l’execució de les obres, les despeses tècniques i financeres i els preus màxims de venda autoritzats.

En l’exemple analitzat, es contempla una promoció de 25 habitatges, amb uns ingressos estimats de 6 milions d’euros i un resultat econòmic orientatiu per al promotor de 575.649 euros.

Aquest model permet recuperar la inversió mitjançant la venda dels habitatges un cop finalitzada la promoció.

Escenari B. Promoció de lloguer assequible mitjançant dret de superfície

El segon escenari parteix de la cessió de sòl públic durant 75 anys, amb subvencions directes i finançament preferent.

La inversió es recupera progressivament a través de les rendes del lloguer, després de descomptar les despeses de manteniment, gestió, assegurances i altres costos d’explotació.

L’exemple de treball estima una inversió total de 4,63 milions d’euros, una subvenció de 875.000 euros i uns ingressos nets anuals de 165.600 euros.

Aquest model permet mantenir els habitatges destinats al lloguer assequible durant un període prolongat i conservar la titularitat pública del sòl.

Quina modalitat és més adequada?

No hi ha una resposta única. La compra pot resultar més adequada per a promotors que busquen recuperar la inversió a curt termini, mentre que el lloguer pot interessar a operadors patrimonials, fundacions i entitats que disposen de capacitat per assumir una gestió de llarga durada.

La decisió ha

Detalles de contacto
AdminFundacioClaperos