La nit és nostra, i la mobilitat què?
Per setè any consecutiu, des de la PTP hem celebrat el congrés “El transport públic és cosa de dones”, consolidat com un espai clau per reflexionar i incidir en les polítiques de mobilitat amb perspectiva feminista. Aquesta edició ha posat el focus en un tema sovint invisibilitzat: la mobilitat nocturna. Amb el lema La nit és nostra, i la mobilitat què?, s’ha abordat un repte encara pendent: garantir el dret a moure’s de nit en condicions d’equitat, seguretat i accessibilitat per a tothom.
Tot i que un 11,4% de la població activa treballa en horaris nocturns, el transport públic en aquestes franges continua sent insuficient. Sectors com la salut, la neteja o la logística, molt feminitzats i precaritzats, depenen d’aquesta mobilitat. Però les dones —especialment entre els 30 i els 64 anys— fan menys desplaçaments nocturns, no pas per manca de necessitat, sinó per la falta d’opcions, la sensació d’inseguretat i una infraestructura dissenyada des d’una mirada masculinitzada i diürna.
Les intervencions al congrés van posar rostre a aquestes desigualtats i també a les possibles solucions. Anabel Rubio Calvo (AMB) va exposar el creixement de la xarxa nocturna metropolitana, amb noves línies estrenades aquest abril. Neus Pérez Navarro (Sagalés) va assenyalar que, fora de l’àrea metropolitana, les freqüències són més baixes i cal una millor coordinació amb el final del servei ferroviari. També va destacar la importància de sensibilitzar el personal conductor per garantir una atenció més adequada a les usuàries.
Altres veus van recordar que la mobilitat nocturna no es limita al transport públic convencional. Marta Casar López (BACC) va apuntar que l’ús de la bicicleta es veu limitat per la manca de visibilitat, la velocitat del trànsit i les dificultats per combinar-la amb altres modes. Per la seva banda, les treballadores Conchi Guerrero i Ángeles Rodríguez (UAB) van relatar com, davant la reducció del transport d’empresa i l’absència d’alternatives públiques que cobreixin els torns de matinada, han de coordinar-se per fer rutes compartides en cotxe o esperar llargues estones abans d’entrar a treballar. Una mostra clara de com una mobilitat nocturna no planificada amb perspectiva de gènere genera costos socials i personals.
Expertes com Núria Pérez Sans i Sara Ortiz Escalante van insistir que ampliar horaris o serveis no és suficient. Cal una mirada feminista que incorpori els usos del temps, les cures i la percepció de seguretat. Propostes com les parades a demanda, la il·luminació adequada, la presència de personal i la formació del personal de transport són essencials per garantir una mobilitat nocturna realment inclusiva.
També es va reflexionar sobre la mobilitat de llarga distància. Maria Coma Santasusana va defensar la recuperació del tren nocturn com a alternativa sostenible i accessible, i Anne Dubost (European Sleeper) va presentar un projecte europeu que aposta per serveis pensats des de la inclusió. El testimoni de Mercedes Vidal Lago va ser especialment il·lustratiu: la desaparició del tren nocturn Barcelona-Corunya-Vigo va suposar la pèrdua d’una eina clau per desplaçar-se amb infants de manera segura.
La dimensió laboral també va ser clau. Yéssica Fernández (ALSA) va denunciar la baixa presència femenina en el transport de llarga distància i unes condicions laborals que no tenen en compte la conciliació ni la seguretat. Aquests sectors continuen sent marcadament masculins, tant en l’ocupació com en el disseny dels serveis.
La sessió internacional, moderada per Maria Peix Batet, va completar el debat amb visions des de Jordània, Colòmbia i Indonèsia. Islam Hazaimeh i Nemeh A. Al-Jazzazi (Amman), Carol Rojas Garzón (Medellín) i Isti Hidayati (Indonèsia) van mostrar que els reptes de la mobilitat nocturna amb perspectiva de gènere són globals i compartits. La planificació urbana, la seguretat i els serveis públics no poden desvincular-se dels drets de les dones.
El congrés ha deixat clar que la mobilitat nocturna no és una excepció dins les polítiques públiques, sinó un veritable indicador d’equitat. Si no garantim el dret a moure’ns amb llibertat també de nit, és que encara ens queda molt camí per recórrer. Per això, cal continuar generant espais com aquest, on l’experiència, la denúncia i la proposta s’entrellacen per construir un transport públic realment de totes.
Balanç d’iniciatives de mobilitat amb clau de gènere 2024
| Iniciativa | Impulsor | Objectiu principal |
| Pla estratègic de mobilitat i gènere a Catalunya | Departament de Territori de la Generalitat | Establir prioritats i línies d’acció per a una mobilitat amb perspectiva de gènere |
| Estudi sobre la mobilitat quotidiana en bicicleta a la metròpoli de Barcelona | Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) | Analitzar l’ús de la bicicleta per part de les dones i identificar barreres |
| Perspectiva de gènere en el transport i la mobilitat | Observatori del Transport i la Logística d’Espanya (OTLE) | Avaluar la situació de les dones en diversos modes de transport i proposar millores |
| Jornada “Mobilitat i perspectiva de gènere” | Col·legi d’Enginyeria de Camins, Canals i Ports | Debatre sobre els patrons de mobilitat amb perspectiva de gènere |
| Projecte “Women on the Move” | Clústers In-Move by Railgrup i Light Mobility Cluster, amb suport d’ACCIÓ | Estudiar la igualtat de gènere en el sector de la mobilitat i proposar entorns laborals més inclusius |
| Jornada “Pedalem juntes? Les dones i la mobilitat en bicicleta” | PTP i Bicicleta Club de Catalunya (BACC) | Analitzar i debatre sobre l’ús de la bicicleta per part de les dones |
| Guia de perspectiva de gènere en la mobilitat | Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) | Proporcionar eines per incorporar la perspectiva de gènere en la planificació de la mobilitat |
| Dades i indicadors de mobilitat amb perspectiva de gènere | Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) | Recollir i analitzar dades desagregades per sexe per millorar la planificació de la mobilitat |
| Parades de bus nocturn a demanda | Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) | Millorar la seguretat i l’accessibilitat del transport públic nocturn per a les dones |
| Guia d’infraestructures inclusives | Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana | Establir criteris per al disseny d’infraestructures de transport que tinguin en compte la diversitat de les persones usuàries |
