Avui, 1 de març, Dia de la Zero Discriminació, recordem que la discriminació continua formant part de la vida quotidiana de moltes persones. No és un fet puntual ni excepcional: és una realitat estructural que afecta persones per raó de gènere, identitat o expressió de gènere, edat, origen, raça, orientació sexual, religió, llengua, discapacitat, situació socioeconòmica o condició de salut, entre d’altres.
La discriminació no actua de manera aïllada. És interseccional quan s’acumulen diversos eixos de vulnerabilitat, s’intensifiquen els mecanismes d’exclusió i es reforcen la marginalització i la minorització de determinats col·lectius.
En l’àmbit de la salut, les dades són especialment preocupants. Segons l’informe VIH/sida i exclusió social a Catalunya: un repte sanitari i social de la Fundació Acollida i Esperança:
- El 56% de les persones amb VIH a Catalunya han patit discriminació pel seu estat serològic.
- El 88% no denuncia les situacions discriminatòries que viu.
- Les discriminacions es manifesten en múltiples àmbits: salut (45%), relacions afectivosexuals (47%), entorn familiar i d’amistats (26,3%) i feina (21%).
Aquestes xifres no només parlen del VIH. Parlen del silenci. Parlen de la por a denunciar. Parlen d’un sistema que encara estigmatitza. Però la discriminació no afecta només un col·lectiu concret. Les persones migrades, les persones LGBTI+, les persones amb discapacitat, les persones grans, les dones, les persones amb problemes de salut mental o amb malalties cròniques continuen trobant barreres que limiten l’exercici ple dels seus drets.
Cel Ortega Aler, tècnica de l’àrea RSC, afirma: “Cal fer consciència sobre aquesta qüestió: el dret a la no discriminació és un dret humà bàsic i només el podem lluitar de manera col·lectiva. Un dia com avui hem de recordar-nos per qui i per què seguim lluitant. Les dades evidencien que la discriminació no és un cas aïllat, és un problema estructural que cal combatre trencant l’estigma.”
Avancem cap a una societat més justa perquè totes les persones rebin un tracte digne, sense coacció ni abús, en igualtat de condicions. Erradicant col·lectivament el silenci que perpetua la minorització i la marginalització dels col·lectius més vulnerables.
Ens fem ressò d’aquest dia en consonància amb el Pla Estratègic 2026–2028, especialment en relació amb l’Eix 1 (atenció centrada i comunitària) i l’Eix 3 (incidència i drets).
Aquest compromís ens recorda que la lluita contra la discriminació no és només una data al calendari, sinó una manera d’enfocar la nostra acció quotidiana: situar les persones al centre, escoltar les seves necessitats reals i defensar els seus drets en tots els espais on encara es vulneren.
