INTRODUCCIÓ
Les cooperatives poden ser una solució eficaç per la inserció laboral dels col·lectius més vulnerables, doncs disposen de molta força i permet una inclusió social de les persones que hi participen. Inicialment s’hauria de treballar el relat del seu funcionament i els objectius, son una fórmula organitzativa no gaire coneguda, sobretot en els col·lectius més joves, es per això que s’ha de potenciar el plantejament bàsic des de les escoles i instituts, doncs no es pot triar una opció que es desconeix.
Implementar els valors fundacionals de cooperatives, permet poder reinvertir en els temes que formen part de seus valors, que poden anar des de la formació fins a la capacitació professional i a la part vinculada en el benestar de les persones i la responsabilitat social. S’ha de cercar la sostenibilitat econòmica, però també la social i l’ambiental.
La formula cooperativa permet integrar altres iniciatives i aliances, escindint una part de l’activitat i treballar en comú el repte de la ocupabilitat de les persones i línies d’activitat per donar suport els col·lectius més vulnerables. Això implica a les persones que hi treballen, socis o no, més enllà de la seva tasca professional, tenen un altre rol, que és el de pensar en el futur de la cooperativa i els seus valors, convertint-se en una palanca de transformació personal comprometent a la persona amb el col·lectiu i el seu entorn social.
El finançament continua sent un dels principals handicaps de les estructures cooperatives, ja que diverses formules de finançament més habituals, no és que no es poden fer, sinó que el capital que pot estar interessat a invertir-hi no troba la seguretat necessària. També s’ha d’afegir que son organitzacions sense ànim de lucre, aquesta problemàtica es far més evident.
La FUNDACIÓ CLAPERÓS vol esdevenir un pol d’intermediació per a totes les iniciatives que tinguin com a objectiu la integració i la inclusió de col·lectius vulnerables o en risc de vulnerabilitat. Un equip de professionals coordinaran programes d’orientació, de planificació, de formació i acompanyaran els usuaris per a facilitar l’accés al finançament i els recursos que les administracions governamentals posen a disposició per aquestes emprenedories.
Col·laboració activa amb els beneficiaris
Per garantir el màxim impacte, la FUNDACIÓ CLAPERÓS centra el seu treball en quatre àrees clau dins de les organitzacions a les quals dóna suport: governança, gestió interna, gestió del rendiment social i ambiental i desenvolupament de productes i serveis a mida.
FONAMENTS DEL PROJECTE
Què són les poblacions vulnerables?
El terme «poblacions o col·lectius vulnerables» fa referència a individus o famílies que viuen en la pobresa o que s’enfronten a situacions que augmenten la probabilitat d’experimentar formes extremes de pobresa. Aquestes poblacions sovint s’enfronten a múltiples riscos i poden requerir una àmplia gamma de serveis, des d’intervencions de baix cost com ara cistelles d’aliments fins a prestacions més cares, com ara habitatge o atenció física o psicològica.
Per abordar la vulnerabilitat, els serveis dedicats a les poblacions desfavorides haurien d’intentar reduir la bretxa en el nivell de vida entre la població mitjana i els usuaris dels serveis; això es pot aconseguir mitjançant la prevenció o el tractament. Per millorar el nivell de vida d’aquestes poblacions, l’estabilitat en l’habitatge, la salut, les condicions materials i la nutrició són els objectius immediats més plausibles. Tal com s’estableix a l’article 25.1 de la Declaració dels Drets Humans de les Nacions Unides;
«Tota persona té dret a un nivell de vida adequat per a la salut i el benestar d’ell mateix i de la seva família, incloent-hi alimentació, vestit, habitatge i atenció mèdica i serveis socials necessaris, i el dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, discapacitat, viduïtat, vellesa o altres mancances de mitjans de subsistència en circumstàncies que escapen al seu control».
Satisfer les necessitats dels més desfavorits implica necessàriament dos passos: un cop satisfetes les necessitats bàsiques, els proveïdors han d’ajudar els usuaris a ser autosuficients.
Poblacions vulnerables i assistència social: inversió o només despesa?
Des d’una perspectiva d’anàlisi política, cal distingir entre les poblacions vulnerables que actualment són dependents però que probablement es reintegraran al mercat laboral, i les poblacions vulnerables que actualment són dependents i necessitaran assistència en un futur proper. Aquesta distinció és important per desenvolupar plans d’integració a curt i mitjà termini i per avaluar els resultats (o anàlisi cost-benefici) de les intervencions per grups desfavorits.
Entre els grups que probablement es reintegraran al mercat laboral hi ha, per exemple, les famílies vulnerables o les persones sense llar, debilitades per un baix nivell educatiu, la inseguretat en l’habitatge o la feina, o les dificultats de comportament. Per permetre que aquestes poblacions s’estabilitzin i fomentin la independència i l’ocupació, cal garantir l’accés a serveis permanents que abordin la complexitat de les seves necessitats.
En canvi, una limitació de les polítiques d’activació és que no consideren la prestació de serveis, com ara un habitatge estable i digne, que és un requisit previ per tornar a l’ocupació. La despesa en aquest tipus d’intervenció es pot considerar una inversió social, ja que les institucions poden esperar estalvis a mitjà termini si l’ús dels serveis d’emergència i, més generalment, la dependència disminueixen, així com guanys de productivitat a través del retorn a l’ocupació privada i pública.
Usuaris i accessibilitat: barreres i facilitadors
Els usuaris amb múltiples necessitats tendeixen a tenir dificultats, cosa que pot fer que es perdin els serveis per als quals són elegibles. Com més temps triguin els grups vulnerables a accedir als serveis prioritaris, més agudes es tornen les seves necessitats.
Els models de serveis integrats, en particular els que inclouen gestió de casos, poden ajudar els usuaris vulnerables a navegar pels diferents recursos per raons de temps, transparència i accessibilitat. Els serveis reubicats, per exemple, ofereixen accés a múltiples serveis, cosa que al seu torn permet una millor avaluació de les necessitats i temps de resposta més ràpids. La gestió de casos també és important per als grups no vulnerables, ja que pot reduir la càrrega financera i de personal de múltiples registres i sol·licituds entre administracions.
Alguns usuaris també poden tenir dificultats per assistir físicament a la ubicació del servei. Per exemple, les persones amb discapacitats greus, malalties cròniques o dificultats de mobilitat tindran més dificultats per arribar al centre de serveis, i en conseqüència costos més elevats. Un sistema eficient tendeix a facilitar l’accés als serveis necessaris per als grups vulnerables, mitjançant serveis personalitzats o de proximitat. Sense aquest esforç, els serveis integrats, fins i tot si estan perfectament organitzats, no optimitzaran la cobertura ni reduiran la necessitat d’accés repetit als serveis prioritaris.
Els col·lectius amb vulnerabilitat que utilitzen serveis socials sovint tenen baixos ingressos o estan a l’atur i és probable que necessitin múltiples serveis de diferents sectors, com ara la salut, l’educació o els serveis socials. Les famílies amb feines precàries, tenen dificultats per assistir a les cites a causa de les restriccions de temps o els compromisos laborals. Hi ha costos associats a l’accés als serveis i a la necessitat de prendre temps lliure de la feina, especialment en el cas del treball per compte pròpia, que compliquen l’accés als serveis.
En alguns casos, les capacitats personals i socials limitades representen una barrera per als membres vulnerables de la societat, com ara les persones sense llar o les persones amb problemes de salut mental. La informació imperfecta sobre els serveis i les condicions en què estan disponibles pot contribuir a la reticència a participar-hi. La informació clara, directa i completa per als usuaris, potser proporcionada per un treballador orientador social específic, pot promoure una major participació amb tots els serveis disponibles i adequats.
Avantatges i inconvenients de la prestació de serveis integrada
La integració de serveis ofereix nombrosos beneficis tant per als usuaris com per als inversors i col·laboradors. Tanmateix, hi ha diversos arguments per mantenir la separació de serveis, com ara la incertesa sobre els resultats, la fusió de l’administració social i tributària i les dificultats per compartir dades o treballar conjuntament.
Conclusió
En definitiva, la integració de serveis pot beneficiar tant els usuaris com els inversors i col·laboradors, especialment per a les poblacions vulnerables amb múltiples discapacitats. Té el potencial d’abordar simultàniament múltiples reptes subjacents en poblacions vulnerables. Per exemple, simplement resoldre les necessitats d’habitatge d’una persona no és suficient si té aquesta persona tenen altres problemes d’inclusió social o laboral, o requereixen tractament mèdic. També es pot reduir la càrrega financera proporcionant suport i atenció, com ara visites múltiples, duplicació de serveis i intervencions costoses. La integració de serveis pot conduir a una identificació més primerenca de les múltiples necessitats de les poblacions vulnerables i, per tant, a intervencions més ben dirigides i oportunes.
Una millor integració dels serveis també millorarà l’accés als serveis, cosa que és particularment important per a les poblacions vulnerables que necessiten serveis prioritaris, com ara les persones sense llar. Els serveis integrats també faciliten l’intercanvi d’informació i coneixements entre professionals. A més, models de prestació de serveis més integrats poden millorar la qualitat del servei, produir millors resultats i satisfer tant els usuaris com els proveïdors.
Els factors que dificulten la implementació de serveis socials integrats també poden conduir orgànicament a formes d’integració més complexes i fructíferes. L’ús de mètodes com la coubicació ha conduït a una major col·laboració i a la cooperació entre professionals de diferents sectors.
Finalment, el procés de prestació de serveis en si mateix, un cop identificades les persones vulnerables, no és immune a problemes d’estigmatització que necessàriament s’han d’abordar si es vol aconseguir una atenció òptima. La implementació d’un sistema integrat requereix una inversió financera considerable i implica canvis estructurals i organitzatius a curt termini en el finançament, la gestió i la pràctica, tots els quals comportaran beneficis a llarg termini.
