En el context de la Indústria 4.0, la qual té per objectiu incrementar la productivitat i la competitivitat mitjançant l’aplicació de diferents tecnologies digitals, molts països han anat activant i executant plans per a avançar en la seva implantació —per exemple, Advanced Manufacturing Partenariat (USA), Horizon 2020 (UE), Made in la Xina 2025 (la Xina) o Science and Technology Basic Pla i Industrial Value Chain Initiative (el Japó)— (Bartodziej, 2017; Zhong et al., 2017). Pel que respecta a Espanya, encara és necessari resoldre una certa falta de capacitació dels empleats perquè gran part de la població manca de competències digitals bàsiques (Cedefop, 2020). En aquest sentit, la formació contínua professional formació professional, formació de postgrau, formació en el treball i formació per a aturats es proposa com l’instrument més eficient per a incrementar l’ocupabilitat i desenvolupament professional de les persones i respondre als requeriments dels canvis tecnològics i socioeconòmics (Aranda-Jiménez, Campos-García i De Pablos-Hereu, 2022).
Amb la intenció d’identificar els coneixements tècnics i les habilitats que, en el desenvolupament de la digitalització i la Indústria 4.0, contribueixen en grau més alt a l’assoliment de diferents comportaments professionals i resultats empresarials, Aranda-Jiménez et al. (2023, 2024) han dut a terme un estudi que ha implicat 38 experts espanyols provinents de l’àmbit de la gestió empresarial i de l’ensenyament tècnic i superior.
Aplicant el mètode Delphi i a través d’anàlisis factorials, posen en relleu, d’una banda, com impacten els diferents tipus de coneixements sobre els objectius empresarials més comuns.
Específicament, conclouen que:
1) els coneixements de robòtica, internet de les coses, xarxes i intel·ligència artificial són necessaris per a influir en la gestió tècnica empresarial, ja sigui en fabricació, logística, productivitat o innovació;
2) la gestió comercial necessita dels coneixements de sistemes intel·ligents, big data, ciberseguretat, tecnologia distribuïda i continguts;
3) per als reptes empresarials de desenvolupament sostenible, medi ambient i eficiència energètica, els coneixements més necessaris són big data, sistemes intel·ligents i intel·ligència artificial; i
4) els coneixements de computació en el núvol són necessaris per a qualsevol tipus de resultat empresarial.
D’altra banda, també revelen quines són les habilitats clau que afavoreixen uns certs comportaments professionals i els seus resultats evidencien que:
1) el treball en equip és l’habilitat que més influeix en els comportaments necessaris per a la digitalització vinculats amb l’ambient de treball, compromís amb objectius, acceptació de nous reptes, organització àgil, integració en la cultura i estabilitat dels empleats;
2) la conducta −ètica empresarial, comportament prosocial, integritat i disposicions legals que obliguen al comportament dels empleats− és rellevant per als comportaments relacionats amb la integració en la cultura, ambient de treball, estabilitat d’empleats, acceptació de nous reptes, compromís amb objectius i organització àgil;
3) la resolució de problemes resulta molt important per als comportaments relacionats amb rendiment individual, compromís amb objectius, estabilitat d’empleats, acceptació de nous reptes, organització àgil i ambient de treball; i
4) les habilitats de gestió milloren el rendiment individual, compromís amb objectius, ambient de treball, estabilitat d’empleats i organització àgil.
Aquests resultats tenen importants implicacions pràctiques per a empleats, empreses, institucions educatives i Administracions Públiques.
Permeten als professionals orientar la seva carrera tenint en compte la bretxa entre els seus propis coneixements i habilitats i els més demandats per les empreses en el context de la digitalització i Indústria 4.0.
Poden guiar a les empreses en matèria de formació i selecció d’empleats. Són útils també perquè universitats, centres de Formació Professional i altres institucions educatives puguin revisar els seus plans d’estudi i oferir programes que permetin adquirir o desenvolupar en major grau els coneixements i habilitats que les empreses més valoren.
Finalment, suggereixen un paper molt rellevant de les autoritats públiques a l’hora de redefinir algunes polítiques de governança relacionades amb la formació contínua.
L’actuació conjunta dels quatre col·lectius involucrats pot suposar la disminució de les taxes de desocupació a Espanya (molt per sobre de les mitjanes europees) i el foment de la competitivitat de la seva economia.
José Ramón Ramón Aranda-Jiménez, directiu amb més de 30 anys d’experiència en l’àmbit de la gestió de RH i professor de Competències Professionals.
Aquest article parteix de la tesi realitzada per l’autor sota la direcció de Sra. Irene Campos García i Sra. Carmen de Pablos Hereu.
Referències
Aranda Jiménez, J. R., Campos García, I., & De Pablos Hereu, C. (2022). Vocational continuing training in Spain: Contribution to the challenge of Industry 4.0 and structural unemployment. Intangible Capital, 18(1), 20-38.
Aranda Jiménez, J. R., Campos García, I., Cosculluela Martínez, C., Sant Martin, J., & De Pablos Hereu, C. (2023). Continuous vocational training in response to the challenge of industry 4.0: Required skills and business results. Journal of Industrial Engineering and Management, 16(2), 319-341.
Aranda-Jiménez, J. R., De-Pablos-Hereu, C., Campos-García, I., Sant-Martí, J., & Cosculluela-Martínez, C. (2024). Digitalization and Industry 4.0: An Analysis of Professional Skills and Behaviours. Journal of Industrial Engineering & Management, 17(1), 235-260.
Bartodziej, C. J. (2017). The concept industry 4.0. In The concept industry 4.0 (pàg. 27-50). Springer Gabler, Wiesbaden.
Cedefop (2020). Perceptions on adult learning and continuing vocational education and training in Europe. Second opinion survey – Volume 1. Member States. Luxembourg: Publications Office. Cedefop preference sèries; Núm. 117.
Zhong, R. I., Xu, X., Klotz, E., & Newman, S. T. (2017). Intelligent manufacturing in the context of industry 4.0: a review. Engineering, 3(5), 616-630.
