La celebració de l’Escriptora de l’Any Maria Beneyto seguix sumant material per a difondre la vida i l’obra d’una de les figures literàries valencianes més importants del segle xx.
Amb esta finalitat divulgativa, l’Acadèmia ha publicat la guia didàctica Maria Beneyto: vida ferida de lletra, elaborada per Mireia Ferrando Simón i dirigida als estudiants d’ESO i de Batxillerat. La guia s’ha concebut amb l’objectiu fonamental de proporcionar als docents un suport que pose a l’abast dels més jóvens la biografia i el treball literari de Beneyto. La publicació forma part de la Col·lecció Didàctica, amb el número 18, i pot descarregar-se des de la pàgina web de l’AVL.
És, per tant, un instrument que vol contribuir a donar a conéixer una escriptora que, segons deia ella mateixa, no pretenia en els seus llibres «altra cosa que reflectir el món de la gent que, com jo, viu la quotidianitat que li pertoca». Com explica Mireia Ferrando, «les aules són el lloc on tot comença. Són un espai idoni perquè la lectura de l’autora es convertisca en un exercici de memòria necessari per a connectar l’alumnat amb el panorama cultural que li és propi. Però les aules són també un espai de futur, i qui sap si Maria Beneyto serà també per a algú un espill lingüístic, literari o cívic».
Transmetre la passió per la creació literària
Amb guió de Raquel Ricart i dibuixos de Daniel Olmo Boronat, el còmic Maria Beneyto. Passió per l’escriptura ens ofereix el relat en primera persona de la vida de la protagonista, una biografia marcada per l’experiència familiar dramàtica provocada per la Guerra Civil i vertebrada fins al seu darrer dia al voltant d’una profunda i fructífera passió per la creació literària. A través de les vinyetes i dels textos, veiem com Maria Beneyto compartix amb Carme i Josep, estudiants de l’ESO, els passatges més importants de la seua vida. Estes hores de confidències amb l’escriptora seran fonamentals perquè Carme es decidisca, finalment, a presentar-se a un concurs de poesia de l’institut on estudia.
El còmic també recull el títol de moltes de les obres publicades per Maria Beneyto, entre les quals La dona forta (1967), el llibre que l’AVL ha reeditat en col·laboració amb Edicions Bromera. Es tracta de la novel·la en valencià més coneguda de l’escriptora. Una obra radicalment reivindicativa, que seguix captivant per la lucidesa amb què aborda la llibertat i la dignitat de la dona en temps de canvi.
Als anys seixanta, un grup de dones vinculades a un club femení desafien les convencions d’una societat marcada per la repressió i el control franquista. En un entorn burgés, estes dones busquen la seua pròpia identitat i autonomia, afrontant dilemes socials, emocionals i econòmics. Una novel·la coral on es traça un mosaic de vides diverses que reflectix la complexitat de l’experiència femenina i la seua lluita per l’emancipació en plena època franquista.
El riu ve crescut
Així mateix, ja està a disposició del públic la novel·la El riu ve crescut, la primera traducció al valencià de l’obra El río viene crecido, amb què Maria Beneyto va guanyar el Premi València de Literatura de 1959. La presentació va tindre lloc el 25 d’abril en la Fira de Llibre de València. Hi van participar representants de les entitats que han fet possible la publicació: la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, l’acadèmica i traductora del llibre Carme Manuel i Josep Lacreu, cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics de l’AVL; Enric Estrela, director de la Institució Alfons el Magnànim, i Vicent Baydal i Rafa Lahuerta —autor del pròleg—, per part de l’editorial Llibres de la Drassana.
Amb esta traducció, i primera edició 85 anys després de l’original, el públic lector pot accedir per primera vegada en valencià a una novel·la intensa, ambiciosa i profundament humana, escrita en ple franquisme, que retrata amb mirada crítica i sensible una societat marcada per les desigualtats, les frustracions i les esperances malmeses. Ambientada en una València de postguerra en la qual tingueren lloc dos tràgiques riuades, la de 1949 i la de 1957, El riu ve crescut és una obra que manté la seua vigència per la força dels seus personatges, la riquesa del llenguatge i la profunditat psicològica del relat.
