Aquest juny, dediquem el PEnsem a la Regina Pastrana, coordinadora de la ICIF Catalunya, d’Infància i Família. Ens parla de l’acolliment Familiar i ens fa reflexionar sobre què és realment una família. Ens convida a repensar aquest concepte posant en valor la importància de l’acolliment i la necessitat de fer visible aquest model a la nostra societat.
Una mirada a la família i l’acolliment
Com es defineix i què entenem per “família”? Si consultem el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, trobem més de deu definicions diferents. Segurament, algunes encaixen amb la idea que cadascuna de nosaltres té d’allò que significa “família”, mentre que d’altres ens poden resultar llunyanes. Llegir-les convida a reflexionar sobre el nostre propi model familiar i sobre la diversitat de formes que aquest pot adoptar.
Però, pregunteu-vos: quantes de nosaltres pensem en les famílies d’acollida quan sentim la paraula “família”?
Aquest és un model familiar poc visible en la nostra societat i, alhora, profundament necessari. L’acolliment garanteix un dret fonamental: que tota criatura pugui créixer en un entorn familiar afectiu, segur i protector. I això no és només un acte de generositat, sinó de justícia social.
L’acolliment familiar pot adoptar diferents formes, totes igualment importants i adaptades a les necessitats de la infància i adolescència:
- Acolliment d’urgència i diagnòstic: pensat per a nadons i infants menors de 6 anys, mentre es fa un estudi de la seva situació familiar i es valora la proposta més adient per aquest infant. Té una durada prevista de 6 mesos.
- Acolliment simple: s’inicia un cop ja s’ha valorat que temporalment l’infant no pot retornar amb la seva família d’origen, preveient que el temps necessari perquè pugui haver-hi aquest retorn serà curt, amb una durada aproximada de dos anys.
- Acolliment permanent: quan es preveu que la situació familiar d’origen requerirà un període llarg de recuperació. L’infant pot conviure amb la família acollidora fins a la majoria d’edat.
- Acolliment en unitats convivencials d’acció educativa (UCAE): destinat a infants i adolescents amb necessitats educatives especials, malalties cròniques, trastorns de conducta o grups de germans i germanes. Requereix que un dels acollidors o acollidores tingui una formació i experiència qualificada que permeti donar una resposta a aquestes necessitats.
- Acolliment de caps de setmana i vacances: per a infants que viuen en centres residencials (CRAE), a partir de 9 anys. La família col·laboradora, a través del lligam i vincle que va construint amb l’infant i adolescent, li ofereix un entorn familiar durant les estades que comparteixen de cap de setmana i vacances, afavorint el procés de desenvolupament de l’infant i la vivència d’altres models i referents.
Cada una d’aquestes formes respon a situacions molt diverses, però totes tenen un punt en comú: posar el benestar de la criatura al centre i oferir-li una oportunitat per créixer envoltada d’afecte i estabilitat.
Tot i la definició que hem fet aquí de les diferents tipologies d’acolliment és molt important parlar de la incertesa d’aquest. Així doncs, sabem sempre el dia que s’inicia, però en cap cas quan finalitzarà, ja que les situacions de les persones, l’evolució i els processos són vius i canviants. És necessari i imprescindible que davant aquest projecte puguem ser persones flexibles i capaces d’adaptar-nos als canvis i necessitats de cada moment.
Cal, doncs, fer visible aquest model i integrar-lo plenament en el nostre imaginari social. Per això, seria essencial que en àmbits com l’educació o la cultura popular –com ara pel·lícules, llibres i sèries– es parli també d’aquestes famílies.
Una acollidora, que també és mare adoptiva, ens va regalar aquesta reflexió tan bonica: “Saps què vol dir ser adoptada o acollida? Que creixes al cor de la teva mare, en comptes de créixer a la seva panxa.” Efectivament, els nens acollits i les nenes acollides tenen la sort de créixer al cor de les seves famílies d’acollida, a més del vincle amb les seves famílies biològiques.
Reivindicar l’acolliment és defensar una societat més justa, empàtica i humana. I és responsabilitat de totes contribuir-hi.
