Un any més és 15 de maig, Dia Internacional de les Famílies.
Com es defineix i què entenem per “família”? Si consultem el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans trobem més de deu definicions diferents. Segurament, algunes encaixen amb la idea que cadascuna de nosaltres té d’allò que significa “família”, mentre que d’altres ens poden resultar llunyanes. Llegir-les convida a reflexionar sobre el nostre propi model familiar i sobre la diversitat de formes que aquest pot adoptar.
Ara fa un any, la nostra companya Alzira Cortacans, de la Fundació FASI, ens parlava d’aquest imaginari familiar en un article (https://www.fasi.cat/reflexio-sobre-les-families-per-alzira-cortacans-rotger-antropologa-de-fasi/). Però, pregunteu-vos: quantes de nosaltres pensem en les famílies d’acollida quan sentim la paraula “família”?
Aquest és un model familiar poc visible en la nostra societat i, alhora, profundament necessari. L’acolliment permet garantir el dret fonamental de tota la infantesa i adolescència a créixer en una llar, en un entorn familiar que les cuidi i les estimi.
Fa pocs dies, parlant amb una educadora vinculada a l’acolliment, ens deia: “És una qüestió de justícia social.” I té tota la raó. Cal que la nostra societat generi una cultura de l’acolliment, i un dels punts clau per fer-ho possible són la infantesa d’avui, que poden ser les acollidores del demà. Per això, és imprescindible que a les escoles, instituts i universitats, per exemple, quan parlem de “famílies”, també incloguem aquest model. O que als guions de pel·lícules i sèries hi aparegui aquest model familiar.
Una acollidora, que també és mare adoptiva, ens va regalar aquesta reflexió tan bonica: “Saps què vol dir ser adoptada o acollida? Que creixes al cor de la teva mare, en comptes de créixer a la seva panxa”. Efectivament, els nens acollits i les nenes acollides tenen la sort de créixer al cor i a la panxa de les seves famílies biològiques i també al cor de tots els i les membres de la seva família d’acollida.
