- Per començar, ens agradaria saber una mica sobre tu. Com vas arribar a ser conductor de tramvia? És una feina que sempre havies volgut fer? Quants anys fa que hi treballes?
Soc el José i tinc 43 anys. Al setembre farà 16 anys que treballo al TRAM, molt content i orgullós de la feina que fem tots els companys. Si he de ser sincer, mai hauria imaginat que hi acabaria treballant. Però, per casualitats de la vida, l’any 2009 un company del meu antic lloc de feina em va comentar que el tramvia buscava personal i que havien obert una convocatòria.
En aquella època treballava conduint ambulàncies i estava preparant oposicions, però vaig pensar que també havia de provar-ho al TRAM. Vaig començar a informar-me una mica i em vaig adonar que era una empresa jove, amb molta projecció de futur. I vaig pensar: per què no? Endavant!
- Moltes persones desconeixen tot el que implica posar-se al volant —o millor dit, al comandament— d’un tramvia. Ens pots explicar com és el procés de formació per convertir-se en conductor?
No enganyaré ningú: és dur. Tot comença amb un procés de selecció que inclou diferents proves psicotècniques i diverses entrevistes personals, i acaba amb la formació, que dura aproximadament un mes i mig intensiu, amb una part teòrica i una altra de pràctica.
Cal assumir molts coneixements tècnics sobre el tramvia, la infraestructura i la conducció. Això, sumat al fet que hi ha parts que es fan de nit, fa que la formació sigui força exigent. Però superar el procés de selecció i la formació té un premi: formar part del present i futur del transport públic de Barcelona.
- Imaginem que algú que ens llegeix s’està plantejant entrar en aquest sector. Què li diries? Quin consell li donaries abans de fer el pas?
Que es prepari bé per superar tot el procés de selecció i formació. Un cop aconseguit això, ja té molt guanyat.
Ara bé, que no pensi que aquí s’acaba tot. Aquesta professió pot semblar senzilla vist des de fora, però la veritat és que no és per a tothom. M’explico: requereix molta concentració, perquè reps molts inputs externs durant la conducció —vianants, altres vehicles, semàfors i, en el nostre cas particular, senyals ferroviaris, comunicació amb el PCC (centre de control)…— i cal mantenir la calma en tot moment.
D’altra banda, la monotonia i la solitud de la cabina, especialment en el cas del tramvia, és un aspecte a tenir en compte. Passes moltes hores amb tu mateix, repetint les mateixes accions. A mi, personalment, m’agrada: és la meva oficina amb rodes.
- Des del teu punt de vista i per l’experiència directa que tens amb el dia a dia, has notat si el nombre de passatgers ha anat augmentant aquests darrers anys?
Amb l’ampliació del recorregut de la línia T4 fins a Verdaguer, el volum de passatgers ha augmentat considerablement. Tot i que al llarg dels anys ja s’havia observat un creixement exponencial, fruit de la gran acceptació del tramvia per part dels usuaris, actualment el salt és molt més marcat.
De cara a l’usuari, s’ha obert un nou món de possibilitats per moure’s per la ciutat sense necessitat de recórrer al vehicle privat.
- Finalment, una pregunta amb la qual sempre tanquem l’entrevista: quina és la línia de transport públic de la seva vida [pot ser de tramvia o no]
Bona pregunta, i fàcil: L4 de metro, i en particular l’estació de Roquetes —que per mi sempre es dirà així, encara que actualment es digui Via Júlia. Coses de fer-me gran, suposo…
