Els jurats de la 43a edició dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura, a la qual s’han presentat una seixantena de propostes, fan públics els veredictes dels diferents guardons, que es lliuraran en una gala al teatre Conservatori de Manresa, el 21 de novembre, 19. 30 h, dins del conjunt d’actes al voltant d’aquests premis i del Premi Bages de Cultura, que es farà públic el dia 17 i que es lliurarà el 28 de novembre.
La gala
La setena edició de la gala de lliurament dels Premis Lacetània de les Arts i la Cultura es farà el divendres 21 de novembre (19.30 h), al teatre Conservatori, de Manresa (recordem que els premis es lliuren alternativament a Manresa o en una altra població del Bages o el Moianès).
Els guardons
Els premis incorporen aquest any la Beca de Recerca Museu del Barroc de Catalunya, dotada amb 3.000 euros. Els tretze guardons de la convocatòria, dotats amb un total de 9.000 euros, són el Premi Beca de Recerca Museu del Barroc de Catalunya, el Premi Berenguer de Montagut, el Premi a la Cultura popular i tradicional, el Premi El Galliner de textos teatrals, el Premi Empremta, el Premi Josep Maria Aloy de Narrativa jove, el Premi Litel de Música, el Premi Magí Canyelles per a estudis sobre la Catalunya Central, el Premi Maria Matilde Almendros al teatre amateur, el Premi Plácido a la producció cinematogràfica, el Premi a la Projecció artística, en la modalitat d’Escultura, el Premi Regió7 de Comunicació i el Premi Revista Dovella per a treballs de recerca per a joves.
Coordinats per Òmnium Bages-Moianès, els premis són convocats per l’Ajuntament de Manresa, els Amics de la Seu, el Centre d’Estudis del Bages, el Cercle Artístic de Manresa, Cineclub Manresa, el Consell Comarcal del Bages, El Galliner, Litel.cat, Manresana d’Actius Turístics, Museus i Fires i Museu de Manresa-Museu del Barroc de Catalunya, Òmnium Bages-Moianès, Ràdio Manresa i Regió7, amb la col·laboració de Cots i Claret, la Fundació Universitària del Bages-UManresa, Parcir Edicions Selectes i Zenobita Edicions.
Veredictes i biografies:
Premi Beca de Recerca Museu del Barroc de Catalunya
Beca convocada pel Museu de Manresa-Museu del Barroc de Catalunya i dotada amb 3.000 euros, per a un projecte de recerca o divulgació que tracti algun aspecte de la història de l’art i la cultura de l’edat moderna a Catalunya des d’una perspectiva humana, social, artística, literària, musical, filosòfica, patrimonial, entre d’altres.
Atorgada al treball Els retaules en perspectiva: l’alternativa als retaules tridimensionals de la Catalunya del Barroc, d’Illán Holgado García, pel fet d’estar en línia amb la missió i objectius del Museu del Barroc de Catalunya, obrir una línia de recerca innovadora que fins ara s’ha estudiat molt poc, els retaules en perspectiva i finalment pel fet que el treball ofereix una mirada àmplia i d’abast global sobre el territori català.
Illán Holgado García (Barcelona, 1996) és graduat en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona (2014) i va cursar el Màster de Recerca en Humanitats de la Universitat de Girona (2019). Actualment és doctorand del departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona, on està duent a terme una tesi sobre el retaule de l’època del Barroc a Catalunya sota la direcció del Dr. Francesc Miralpeix Vilamala. Com a membre del departament, a més, ha impartit docència a l’assignatura d’Art Barroc al llarg del curs 2023-2024. L’any 2023 va gaudir d’una estada de recerca a la Biblioteca Hertziana de Roma, i ha participat en diversos congressos, entre els quals cal destacar el 16è congrés internacional de l’ISECS, l’any 2023, a la ciutat de Roma; el 8è congrés internacional de la Sociedad Española de Estudios del Siglo de Oro, l’any 2024, a Tarragona; el 2n congrés de Encuentro de Arte y Liturgia, l’any 2024, a Cadis; i a l’Université d’été 2025 – Faire image au XVIIe siècle, celebrada a l’INHA de París al 2025. Ha participat en la redacció del volum Rutes del Barroc (2023), així com en el catàleg de l’exposició Contra el Barroc. Un món en extinció (2025) -comissariada per Joan Bosch Ballbona i Francesc Miralpeix Vilamala-. A més, és autor d’un article publicat a la revista Ars Longa de la Universitat de València (2024), i coautor -amb Anna Nadal Tenllado- del llibre L’art de l’època del Barroc a la Seu de Manresa (Premi Berenguer de Montagut 2025). D’altra banda, ha participat amb Francesc Miralpeix Vilamala en la redacció de continguts per al Museu del Barroc de Catalunya.
Premi Berenguer de Montagut per a estudis sobre la Seu de Manresa
A treballs de recerca o de divulgació sobre art, música, religió o valors culturals emmarcats en l’àmbit de la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. Convocat pels Amics de la Seu i dotat amb 1.000 euros, per Cots i Claret.
Atorgat a Blai Ciurana i Abellí, pel treball Les veus del campanar (campanes de la Seu de Manresa), que constitueix una recerca aprofundida sobre les campanes de la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa. L’autor hi presenta un inventari i una descripció detallada tant de les campanes actualment existents com de les que han desaparegut, i estableix una relació entre el patrimoni, la història i la dimensió sonora que aquestes generen. Les campanes, a més, formen part del llegat immaterial de la ciutat i configuren el seu paisatge acústic festiu. El treball documenta els diferents tocs i sonoritats que acompanyen els actes litúrgics i les celebracions populars manresanes al llarg de l’any.
Blai Ciurana i Abelli (Fornells de la Selva, 1995) és investigador, escriptor, compositor, campaner i carillonista. Campanòleg especialista en catalogació de campanes i carillonista diplomat per la Reial Escola de Carilló Jef Denyn de Mechelen i la Podiumacademie Lier (Bèlgica). Graduat en pedagogia del piano clàssic i contemporani per l’Escola Superior de Música de Catalunya. Des del 2018 és secretari de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya. Delegat de la Confraria a la World Carillon Federation.
Premi Consell Comarcal del Bages a la Cultura popular i tradicional
A iniciatives dutes a terme en el darrer any i mig per entitats o associacions de la comarca. Convocat i dotat pel Consell Comarcal del Bages amb 1.500 euros.
Atorgat a l’Associació de Cultura Popular d’Escoles de Santpedor per la seva capacitat d’unir famílies i escoles en la promoció de la cultura popular, pel creixement i consolidació del projecte, per treballar diferents àmbits de la tradició catalana i per la seva contribució activa a la vida cultural del municipi, demostrant continuïtat i impacte real.
L’Associació de Cultura Popular d’Escoles de Santpedor és un projecte nascut a les escoles i impulsat per famílies que creuen en el fet de transmetre la cultura popular des de la base i amb comunitat. Eduquen a través de la tradició, promovent valors com el respecte, la cooperació i l’arrelament, i fent créixer infants i adults amb tabals, gralles, gegants, bastons i la festa compartida com a fil conductor.
Premi El Galliner de textos teatrals
A una obra de teatre. Convocat per l’Associació Cultural El Galliner, de Manresa. El premi consistirà en lectura dramatitzada de l’obra o una residència tècnica de dos dies per fer una funció al Kursaal, d’acord amb el que s’especifica en les bases.
Atorgat a Robert Canet i Torres, per l’obra de teatre Gens familiars. El jurat n’ha valorat l’originalitat i l’enginy en l’aproximació a un tema tan candent com el testament vital, amb un tractament que combina, en to de comèdia, la realitat amb l’esperpent. Cal destacar-ne també la tensió dramàtica que, plena de girs i amb diàlegs àgils i ocurrents, es manté tot al llarg de l’obra, divertida i reflexiva alhora.
Robert Canet i Torres (Manresa, 2004) estudia Periodisme a la UAB després d’haver cursat dos anys d’Enginyeria Química a la UPC. Treballa com a professor de música en diverses escoles municipals de música del Bages i com a monitor de lleure. Ha estat Hereu de Manresa 2022 i també participa activament en diverses entitats manresanes i amb el CMMM. S’ha criat dalt dels escenaris de la ciutat fent teatre a l’aula del Kursaal i als Carlins, on actualment participa en els seus emblemàtics pastorets. El seu primer reconeixement al món de l’escriptura va ser l’accèssit als Jocs Florals Escolars de Catalunya i fa dos anys va rebre el Premi Josep Maria Aloy de Narrativa Jove dels mateixos Premis Lacetània. És un apassionat de les històries i en el teatre ha trobat una veu per entendre’s i intentar entendre el món.
Premi Empremta
En reconeixement a una iniciativa personal o col·lectiva que hagi destacat en els darrers temps, des de les comarques del Bages i el Moianès, en el desenvolupament cultural, artístic o social del país. Convocat per Òmnium Bages-Moianès.
Atorgat a l’Associació Meandre de Manresa, un referent al Bages en la defensa, la divulgació i la cura del patrimoni natural i paisatgístic del nostre entorn, que des de fa anys impulsa iniciatives que connecten natura, salut i comunitat, i promou una relació respectuosa i conscient amb el territori.
Meandre és una associació sense ànim de lucre, constituïda l’any 2006, que té com objectiu donar a conèixer l’entorn natural de Manresa i Pla de Bages, com a pas necessari per a la seva preservació. És un equip multidisciplinari que al llarg dels anys ha promogut el coneixement dels valors del rodal de la ciutat i pobles veïns: marxa nòrdica, fotografia, cicles de narració de contes, màsters de paisatgisme i dues edicions de Terra, mostra de cinema de natura, entre d’altres. Han liderat diferents campanyes a favor de la preservació del paisatge, presentant suggeriments i al·legacions en contra de projectes que han considerat irrespectuosos amb l’entorn natural i la biodiversitat del Bages, han redactat manifestos, com la Segona Declaració de l’Agulla del 2016 i el Manifest del 2022 per a una gestió supramunicipal del sòl industrial buit, per evitar més ocupació del romanent del nostre mosaic agrícola i forestal, i han buscat complicitats amb altres entitats mediambientals i amb l’Administració. Davant les evidències dels efectes de la crisi climàtica en la salut han organitzat, amb totes les institucions i ens de Salut del Bages, la Primera Jornada sobre Ciutat, Salut i Clima Manresa 2025.
Premi Josep Maria Aloy de Narrativa Jove
Adreçat a joves escriptors entre 16 i 20 anys. Dotat amb 500 euros i la publicació al diari Regió7, el primer premi, i amb 200 euros, el treball finalista. Convocat per Òmnium Bages-Moianès, amb el patrocini de la Fundació Universitària del Bages-UManresa i la col·laboració de Regió7.
Atorgat a Lucia Ciscares Albacete, pel relat Dia del col·le, per l’habilitat narrativa a l’hora de construir una ficció i un personatge sorprenents, amb un humor negre implícit sota la facècia d’una ingenuïtat anecdòtica.
Lucia Ciscares Albacete (Guardiola de Berguedà, 2008) estudia 1r de batxillerat humanístic a l’Institut Alt Berguedà, de Bagà, i és el primer premi que aconsegueix guanyar.
Finalista: Laia Monsalve Albiol, pel relat Em note el verí al cos.
Laia Monsalve Albiol (Peníscola, 2005) estudia un grau superior de Marquèting i publicitat a Vinaròs. Sempre li ha agradat escriure. L’any 2023 va guanyar el 1r premi de narrativa breu comarcal dels Premis Sambori i l’any 2024 el 1r premi de la categoria juvenil del 24é Premi Relats en Femení.
Premi Litel de Música
A una composició musical inèdita, tant la lletra com la instrumentació, i íntegrament en català. Convocat per Litel.cat. El premi consistirà en la producció, enregistrament, mescla i masterització del tema a l’estudi Litel.cat.
Atorgat a Anaïs Vila Casanovas, per la peça Antàrtida particular, una composició que destaca per la manera com converteix un text intimista en una experiència musical plena de matisos, on la veu, el piano i el violoncel es troben en un diàleg sincer i emotiu. El jurat ha valorat especialment l’equilibri entre música i paraula, i la capacitat de transmetre emoció amb senzillesa i autenticitat.
Anaïs Vila Casanovas (Santpedor, 1988) es va formar a l’Escola de Música Municipal de Santpedor. Va rebre classes de cant clàssic de Núria Checa, de cant modern de Gemma Abrié, Errol Woisky, Isabel de Llanos i Rubén Fernàndez, i de tècnica vocal de Elisabeth Castro i Mariona Castillo. Va estudiar un any de comèdia musical a l’escola Coco Comín de Barcelona i dos anys de Jazz i Música Moderna al Taller de Músics de Barcelona. El 2016 i 2017 va estudiar el Foundation Certificate in Pop Music & Music Technology en l’especialitat de songwriting a la Liverpool Institute for Performing Arts, l’escola d’arts fundada per Paul McCartney a Anglaterra. Ha estat finalista dels Premis Descoberta i Enderrock com a artista revelació i millor cançó d’autor per Entre els dits. Ha presentat els seus treballs discogràfics a la Sala Petita del Teatre Kursaal de Manresa i ha actuat en els escenaris del Festival de Guitarra de Barcelona (maig 2015), l’Strenes de Girona (abril 2016), les Vesprades de Fonollosa (juliol 2016) o el Barnasants (febrer 2018), entre d’altres. També forma part dels grups Wom’s Collective i HESSE, i ha posat la veu al duet Homenatge a Llach i a la performance de música i dansa Existència Paral·lela amb Mateu Peramiquel. El 2024 va rebre el Premi Cerverí a la millor lletra de cançó.
Premi Magí Canyelles per a estudis sobre la Catalunya Central
A un treball de recerca o de divulgació en qualsevol camp emmarcat en la Catalunya Central. Dotat amb 1.500 euros per Parcir Edicions Selectes i Zenobita Edicions. Convocat pel Centre d’Estudis del Bages.
Atorgat al col·lectiu GREHVAT.0 (Grup de Recerca Humanística de Cal Gravat), pel treball Pioneres. Les arrels femenines de l’art manresà, que posa de manifest la importància del col·lectiu femení dins la pintura i arts plàstiques de la Manresa del segle XX. A través d’una destacable recerca els autors han recopilat els noms, les biografies i les obres de moltes artistes eminentment manresanes, però també bagenques, l’obra de les quals, per raons socioculturals dels temps en què van viure, eren només conegudes en àmbits merament domèstics o familiars. El jurat també destaca l’exhaustiva recerca d’informació sobre les pintores especialment en arxius particulars i familiars, les entrevistes amb els seus descendents, la recerca de les pintures i les imatges de les obres, i també el disseny, l’organització i l’execució d’una exposició amb les mostres més representatives d’aquest col·lectiu oblidat, que es va poder veure al Centre Cultural el Casino. Per últim, el jurat també destaca la revisió i ampliació constant a través de la recerca de noves informacions d’artistes i obres de les quals no se’n tenia coneixement i que es van incorporant al projecte.
GREHVAT.0 és un grup de recerca integrat per estudiants universitaris i professors d’Educació Secundària fundat a Manresa l’any 2021 i integrat dins l’associació Amics de la Música i les Arts de la Catalunya Central. Està dirigit per l’historiador de l’art Ovidi Cobacho Closa i el seu objectiu és la investigació del patrimoni artístic i cultural de proximitat, principalment dins l’àmbit de la Catalunya Central. D’ençà de la seva fundació, ha impulsat diversos projectes expositius al Bages i al Solsonès, i ha publicat diversos articles i un llibre monogràfic dedicat al col·lectiu artístic manresà Grup 13.
Premi Maria Matilde Almendros al teatre amateur
Convocat per Ràdio Manresa i El Galliner, en record de qui ha estat l’actriu manresana més significativa de l’escena catalana de l’últim segle, en reconeixement de la tasca realitzada per persones, en actiu o no, vinculades al teatre amateur, o bé a col·lectius teatrals actuals, dins l’àmbit territorial de les comarques del Bages i el Moianès.
Atorgat als germans Joan Torrens Vila i Àngels Torrens Vila, actors, directors i dinamitzadors teatrals i culturals. El jurat creu que tant en Joan com l’Àngels han contribuït durant tota la seva vida a donar al teatre amateur una pàtina d’alta qualitat interpretativa, tant en l’àmbit de l’actuació com de la direcció. Ambdós han dirigit gran nombre d’actors i actrius del teatre amateur de Manresa i el Bages i els han mostrat com interpretar els seus personatges a través d’una direcció dúctil i sempre valorant la personalitat dels intèrprets. Per altra banda, han posat sobre l’escenari obres de teatre oblidades o que han estat adaptades d’autors que, malauradament, havien estat deixats de banda, i novel·les que han adaptat per ser interpretades als escenaris i que han tingut la seva nova forma en versió teatral. En els darrers anys, des del teatre dels Carlins, on ells van actuar per primera vegada, han aportat el seu coneixement actoral perquè molts nois i noies s’habituïn a actuar davant el públic.
Joan Torrens Vila és fill de l’actor i director teatral Joan Torrens Tatjer i de l’actriu Rosa Vila amb una intensa activitat teatral durant més de cinquanta anys al Casal Familiar Els Carlins, que va influir en la seva trajectòria posterior i també en la de la seva germana Àngels. A finals de la dècada del seixanta va intervenir en diversos espectacles del Teatre Universitari a Sabadell i a Barcelona. Del 1973 a 1977 va formar part del grup de teatre Talia, a la parròquia de la Seu de Manresa. Del 1977 a 1988, com a component del Col·lectiu d’Actors Manresans, va intervenir en muntatges teatrals escrits per Agustí Soler i Mas. En la segona dècada dels vuitanta va passar a la direcció teatral amb el Grup GTN de Barcelona i amb el Grup de Teatre de Fonollosa. Ha participat com a actor en vuit Innocentades de Manresa. Va dirigir i actuar en la 55a i va dirigir la 60a. El 1995 va passar al grup del Casal Teatral dels Carlins, per dirigir els Pastorets de Folch i Torres durant set anys. Ha fet la dramatúrgia de l’espectacle Brechtíada, a partir de diferents aspectes de Bertold Brecht, d’una miscel·lània composta de poemes, escrits, frases, cançons de cabaret i també anècdotes viscudes, un espectacle dirigit per Fina Tapies, assistida per l’Àngels Torrens.
Àngels Torrens Vila s’inicia en l’activitat teatral en un grup de teatre independent vinculat al Centre Excursionista de la Comarca de Bages, amb obres de Josep M. Benet i Jornet i Xavier Romeu, a més
