Marcel Mauri, Elena Jiménez i Txell Bonet demanen que es doni l’impuls processal que la causa mereix i que es desclassifiqui tota la informació del CNI respecte de la infecció dels seus mòbils amb Pegasus
Barcelona, 3 de desembre de 2025- L’exvicepresident d’Òmnium Cultural Marcel Mauri, la responsable de l’àrea d’internacional Elena Jiménez, i la periodista i companya de Jordi Cuixart, Txell Bonet, -totes tres víctimes del ciberespionatge de Pegasus– han denunciat, en un nou escrit tramès al jutge, demores greus i injustificades en la investigació judicial que hi ha oberta al Jutjat d’Instrucció número 32 de Barcelona, aquesta vegada en relació amb una petició de diligències d’investigació sobre els seus telèfons mòbils. Els membres d’Òmnium espiats demanen que es consideri provada la infecció i l’ús del programari Pegasus en els seus dispositius, tal com ho han acreditat nombrosos organismes com CitizenLab, Amnistia Internacional, Evidentia, el Defensor del Poble o la Comissió d’Investigació del Parlament Europeu. En aquest sentit, demanen que es doni l’impuls processal que la causa mereix per tal d’aclarir els fets i aconseguir justícia, i que no siguin sotmesos a un doble espionatge que impliqui una nova vulneració de drets fonamentals. Recorden que la querella data del mes d’abril del 2022 i que aquesta va ser la primera de les querelles criminals pel cas d’espionatge CatalanGate.
Òmnium considera “sorprenent” que, tenint en compte tots aquests informes, alhora que la desclassificació de part de la causa i les declaracions de la portaveu del govern espanyol del 16 de gener del 2024 en les quals reconeix la utilització del programari Pegasus per part del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), ara els Mossos d’Esquadra al·leguin que no saben com fer una anàlisi pericial de les còpies proporcionades dels telèfons mòbils perquè són còpies minimitzades i no completes (arxius sense dades personals per preservar la intimitat) i demanen la còpia sencera del telèfon. Tot plegat, quan els mateixos Mossos ja reconeixen com a vàlids els informes de Citizen Lab i Amnistia Internacional sobre la infecció.
Això ha derivat en un requeriment reiterat perquè les víctimes entreguin els telèfons sencers i tots els codis d’accés, exigència absolutament desproporcionada i que, pel president d’Òmnium, Xavier Antich, és “inadmissible i una clara vulneració de drets”. “L’entrega íntegra dels dispositius representaria un doble espionatge: després d’haver estat atacats il·legalment amb Pegasus, la policia pretén accedir a tot el seu contingut privat amb l’excusa d’una limitació tècnica”, ha assegurat Antich.
Per tot això, Òmnium demana que el jutge consideri provada la infecció dels seus dispositius mòbils i que es garanteixi la tutela judicial efectiva, “resolent adequadament, motivadament i en un temps raonable les sol·licituds formulades”. I que això es pugui fer garantint el dret fonamental a la intimitat (art. 8 CEDH) i “fomentant la protecció, suport, assistència i reparació dels querellants”.
Així mateix, l’entitat també demana que s’elevi un suplicatori al govern espanyol per tal de desclassificar tota la informació que el CNI disposi sobre els tres afectats, de la mateixa manera que ja s’ha fet amb altres perjudicats per Pegasus, amb l’objectiu de poder donar continuïtat a la investigació judicial.
Vulneració massiva de drets fonamentals
La querella, que Òmnium va dirigir nominalment contra l’empresa NSO Group, propietària i responsable del programari de ciberespionatge de telèfons anomenat Pegasus, denunciava la vulneració massiva i greu de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat, i que té com a efecte també la vulneració indirecta d’altres drets com la llibertat d’expressió o el dret a la defensa, que són conseqüència de les circumstàncies en què s’ha produït l’atac, perpetrat per les pràctiques il·legals de l’estat espanyol.
En aquest sentit, la mateixa empresa NSO Group va confirmar que la contractació de l’spyware Pegasus és exclusiva per organismes governamentals i la seva comercialització exigeix el compliment de condicions com són el desenvolupament dins la legalitat i la restricció del seu ús per a la persecució del terrorisme. Així, el contracte per l’ús de Pegasus exigiria un expedient de control previ per part d’NSO Group per determinar que l’ús del programari no serà ni utilitzat fora de la llei ni per cometre violacions dels drets humans. Segons les proves aportades en la querella, aquesta avaluació o no va existir o es va fer de manera fraudulenta, indicis suficients perquè l’empresa sigui imputada.
Jordi Cuixart com a objectiu
Òmnium Cultural considera que les dates concretes i les persones que han estat espiades il·legalment demostren que hi ha hagut una estratègia organitzada, amb Jordi Cuixart i la seva estratègia de defensa com a objectiu. Les proves aportades demostren que l’activitat de l’entitat i les persones que en formen part van ser espiades en moments clau.
La setmana prèvia a l’entrada de la Guàrdia Civil a la seu nacional, el març de 2018; el dia abans del judici al Tribunal Suprem, el febrer de 2019; durant el procés judicial al Tribunal Suprem, dies abans que el Grup de Treball de les Nacions Unides sobre la Detenció Arbitrària instés Espanya a alliberar els presos polítics, l’abril de 2019, són alguns dels exemples del seguiment que va rebre l’exvicepresident i llavors president en funcions, Marcel Mauri. Amb l’espionatge a la jurista Elena Jiménez, representant internacional de l’organització, l’Estat accedia a tots els detalls de l’estratègia de defensa internacional d’Òmnium i vulnerava el dret de defensa de Cuixart. També la periodista Txell Bonet, parella de Jordi Cuixart, va ser infectada amb èxit amb el programari espia Pegasus durant el període abril-juny de 2019, coincidint amb la finalització del judici contra els presos polítics catalans. Durant el mes de la infecció, Jordi Cuixart va estar preparant els seus últims arguments per al judici, aprofitant aquesta ocasió per acusar les autoritats espanyoles de no respectar els drets humans i la repressió política, consideracions que van ser compartides amb Bonet.
