La immigració pot representar un repte per a la societat d’acollida en diversos aspectes. En primer lloc, pot generar tensions socials i conflictes culturals si no són tractades amb la consideració que mereixen. I, en segon lloc, pot dificultar l’accés al mercat de treball per a les persones immigrants, que sovint es troben amb discriminació i dificultats per aconseguir una feina digna.
La immigració com a oportunitat
La immigració també pot representar una oportunitat per a la societat d’acollida. En primer lloc, pot aportar noves perspectives i idees. En segon lloc, pot ajudar a dinamitzar l’economia. I, en tercer lloc, pot contribuir a la diversitat cultural. Totes elles d’una gran vàlua per la societat d’acollida.
Les onades migratòries es troben alineades amb els cicles econòmics expansius
L’evolució de les migracions exteriors mostra relació amb els cicles econòmics. La primera onada (2000-08) es va veure impulsada per l’expansió econòmica, però la recessió financera (2009-13) i la manca d’oportunitats laborals van provocar un retrocés de les entrades mentre augmentaven les sortides. Amb la recuperació econòmica (2014-23) el nombre de sortides es va contenir mentre repuntaven amb força les entrades. Això va ser impulsat per factors com ara l’escassetat de mà d’obra derivada de la forta recuperació económica.
Factors socials, polítics i econòmics dels països de procedència també són un important factor d’atracció de la immigració. Els determinants de la immigració poden ser múltiples, com la diferència en renda i en qualitat de vida entre els països emissors i receptors, el cicle econòmic, l’existència de xarxes prèvies de població estrangera als receptors o la inestabilitat política de països emissors. Durant la primera onada immigratòria, van destacar les entrades de població procedent del Marroc, Equador o Romania, mentre que la segona onada té més protagonisme de població procedent de Colòmbia, Veneçuela o Hondures.
La integració sociolaboral de les persones immigrants
La integració sociolaboral de les persones immigrants ha de ser potenciada a les polítiques públiques si realment es vol una societat cohesionada i amb futur. L’objectiu és garantir que les persones immigrants puguin accedir al mercat de treball i participar plenament en la societat, aportant tots els valors que poden aportar, que són grans i variats.
Per assolir aquest objectiu, és important abordar els factors que impedeixen la integració sociolaboral de les persones immigrants. Entre aquests factors, es troben:
- La falta de qualificacions i experiència laboral.
- La discriminació en el mercat de treball.
- Les dificultats per aprendre el llenguatge.
Quins són els principals reptes de la integració sociolaboral de les persones immigrants?
Els principals reptes de la integració sociolaboral de les persones immigrants són:
- Falta de qualificacions i experiència laboral Les persones immigrants sovint tenen menys qualificacions i experiència laboral que les persones nadiues. Això pot dificultar-los l’accés a les feines que requereixen un nivell alt d’educació o experiència.
- Discriminació en el mercat de treball Les persones immigrants poden patir discriminació en el mercat de treball. Això pot prendre la forma de rebutjar-les per a llocs de treball, pagar-les menys que les persones nadiues o proporcionar-los un tracte laboral injust.
- Dificultats per aprendre el llenguatge La manca de domini del llenguatge pot ser un obstacle important per a la integració sociolaboral de les persones immigrants. Les persones que no dominen el llenguatge poden tenir dificultats per comunicar-se amb els seus companys de feina, els seus clients i la resta de la societat.
Com es pot contribuir a la integració sociolaboral de les persones immigrants?
Hi ha diverses maneres de contribuir a la integració sociolaboral de les persones immigrants.
Entre elles, es troben:
- Promoure la sensibilització sobre els reptes i les oportunitats de la immigració.
- Oferir suport a les persones immigrants per aprendre el llenguatge i adquirir les qualificacions necessàries per al mercat de treball.
- Combatre la discriminació en el mercat de treball.
La immigració és un fenomen complex que representa reptes i oportunitats. La integració sociolaboral de les persones immigrants és una prioritat per a la societat d’acollida. Aquest estudi és un exemple de com es pot contribuir a la integració sociolaboral de les persones immigrants i a fer de la immigració una oportunitat per a la nostra societat.
Nivell formatiu i integració laboral de la población migrada
Els immigrants europeus tenen un nivell formatiu alt i obtenen millors llocs de treball. La taxa de població amb un nivell d’estudis superior és més elevada entre els nacionals (35,6 %) i els ciutadans de la resta d’Europa (48,7 %). Només el 7,2 % de la població provinent d’Àfrica té un nivell d’estudis superior. La taxa de població amb un nivell educatiu baix és superior entre els extracomunitaris.
La població ocupada estrangera creix amb força els darrers anys. En termes absoluts, la majoria d’estrangers treballen al sector serveis. La població immigrada d’Europa ocupa una proporció més alta d’ocupacions d’alta qualificació. En canvi, la població africana mostra predominança en ocupacions de baixa qualificació. El fenomen de la subocupació (les persones amb estudis superiors que treballen en feines de baixa qualificació) és més habitual entre els extracomunitaris, sobretot llatinoamericans.
De la población extracomunitària, percentualment, la seva presència és més rellevant a les seccions d’activitat de les llars (44,1 %), l’agricultura (35,4 %) i la construcció (31,0 %). La participació dels estrangers de la zona euro, destaquen en àmbits punters com les TIC (23,1 %), les telecomunicacions (18,4 %) i l’R+D (17,6 %).
En dades comparades d’Alemanya, Espanya, Itàlia i Regne Unit, es fa evident que les taxes d’ocupació dels immigrants estrangers qualificats a Catalunya i a Espanya són molt baixes tant si es comparen amb les de la població autòctona com si es comparen amb les que es registren a la majoria de països de la Unió Europea.
En l’estudi es posa de manifest que un 40% dels immigrants amb nivell de qualificació més elevada realitzen feines de categoria professional inferior a la seva qualificació. Mentre que al conjunt de la població ocupada catalana el 20% dels ocupats amb estudis superiors realitza feines per sota del seu nivell formatiu.
Per a pal·liar aquest fenomen s’han de fer un seguit de consideracions i propostes com ara:
- La necessitat d’establir mecanismes de reconeixement automàtics, o més àgils de les titulacions o carnets professionals obtinguts a tercers països.
- La necessitat d’establir mecanismes que permetin la contractació d’estrangers qualificats de manera immediata i sense traves per part de les empreses que ho precisin. Així com millorar els canals d’informació i accés a l’ocupació. Es considera que la tramitació de les ofertes ha de ser àgil per permetre casar l’inici de l’activitat dels treballadors immigrants amb el moment requerit per l’empresa contractant. També es posa de manifest que l’informe de les organitzacions empresarials de necessitats de mà d’obra que es presenta a l’òrgan competent hauria de tenir major pes, atès que expressa les dificultats reals per cobrir les ofertes de treball. Per altra banda es destaca que és fonamental el contacte permanent amb l’empresari durant tota la tramitació de les ofertes per a la seva adequada gestió.
- Així mateix s’ha de promoure la integració dels sistemes d’intermediació públics laborals a nivell internacional, per tal de facilitar el coneixement i l’accés a ocupacions qualificades. Un mecanisme, sense descartar-ne d’altres, seria a través de la futura xarxa SILO (Servei d’Intermediació Laboral en Origen) del SOC.
- També es considera que han d’establir-se amb antelació els criteris objectius, amb la participació dels agents socials, que es valoraran per determinar l’aprovació final del contingent, tant pel que fa a la quantia com a les ocupacions aprovades.
La transformació demogràfica
El creixement de la població catalana es recolza per un saldo migratori exterior positiu que compensa el deteriorament del saldo vegetatiu.
S’ha produït un augment del pes de la població estrangera a tots els trams d’edat, en especial als grups més joves. La població estrangera d’entre 25 i 34 anys s’ha doblat entre el 2004 (18,9 %) i el 2024 (44,3 %). En el cas de la ciutat de Barcelona (59,7 %), aquest percentatge és força més elevat.
La població nascuda a l’estranger es concentra a les zones amb més activitat económica. En nombres absoluts, la població nascuda a l’estranger es concentra a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En termes relatius, sobresurten municipis com Guissona (49,9 %), amb una potent indústria agroalimentària, o Lloret de Mar (45,2 %), amb una important activitat turística.
