Desinstitucionalització: cap a un model de cures basat en la comunitat
La institucionalització és l’ordenació d’algun aspecte de la vida social, que inclou normes i sovint assoleix caràcter orgànic i relativament permanent.
Una institució, entesa com un “organisme que duu a terme una funció d’interès públic, especialment benèfic” fa pensar que, en principi, pot semblar congruent la creació d’institucions per a l’atenció de les necessitats bàsiques i específiques de persones o col·lectius amb determinades característiques o situacions, que requeririen una atenció específica. (…)
Si bé totes les persones estem ‘institucionalitzades’ o sotmeses a institucions al llarg de la nostra vida (com ara l’escola, les lleis i altres sistemes socials), es considera que la seva funció socialitzadora no resulta majorment limitant sinó delimitant i formadora de la persona, per poder viure en societat (…)
En contrast, però, quan les persones resideixen a institucions o estan regides pels temps i comportaments establerts en aquestes, es veuen sotmeses a les seves regles i normes d’actuació i convivència en forma més generalitzada, predominant el poder de decisió de la mateixa institució creada sobre la de l’individu per la majoria de les seves possibilitats potencials d’acció. (…)
Redacció: Dr. José Daniel Fierro Arias
Revisió: José Manuel Lopera
Edició: Abril de 2025
Disseny de la col·lecció: Plataforma Educativa
Impressió: Impremta Pagès
Dipòsit legal: DL GI 742-2026
