La reforma millora la circulació dels autobusos, però no resol la manca d’espais d’espera amplis, protegits, accessibles i integrats a l’entorn que permetin una bona convivència amb els veïns.
La Sagrera–Meridiana ha de funcionar com una àrea d’intercanvi, amb senyalització, informació multioperador clara i itineraris accessibles comuns.
Reclamem completar el projecte amb grans pèrgoles o marquesines, mobiliari modular accessible, lavabos i una revisió de la capacitat de les parades.
La reurbanització de l’avinguda Meridiana incorpora 250 metres de doble carril bus i la generalització de l’ús d’espais de gir, que estalvien la circulació de busos per carrers de l’entorn. Són millores positives, però no resolen una mancança essencial de l’intercanviador de la Sagrera–Meridiana: les condicions d’espera de l’autobús interurbà.
Aquest punt de parada comercial, que connecta amb les línies de metro L1, L5, L9/L10 Nord i amb Rodalies, i en el futur amb l’L4, és una connexió clau per a la mobilitat quotidiana dels Vallesos, Osona, el Moianès i altres territoris de l’eix de la Meridiana, i més en un context de creixement importantíssim dels usuaris del bus interurbà.
A l’inici de les obres, vam arribar a un compromís entre la PTP, veïns i administracions, on definíem una sèrie de millores tant en l’operativa del bus com en la millora de les parades i cues dels usuaris, per facilitar el seu comfort i la convivència amb els veïns. A punt d’acabar les obres, veiem que l’àmbit de l’operativa s’ha complert però no la de la millora de les parades.
Un espai accessible, protegit i fàcil d’entendre
Actualment ja es pot veure que l’Ajuntament no ha instal·lat cap solució específica per al cas de Sagrera-Meridiana, tal com s’hi havia compromès, sinó simplement unes marquesines grogues pròpies del bus urbà. Com a màxim, en dos dels cinc punts de parada es preveu una una doble marquesina, quan el volum d’usuaris d’aquestes línies sol ser molt elevat.
Això, a part de fer més incòmode l’espera per als usuaris (especialment a l’estiu o en dies de pluja), facilita l’aparició de conflictes amb els veïns, quan es generen llargues cues sense un espai urbà que les ordeni.
Reclamem que s’instal·lin pèrgoles o marquesines de dimensions adequades, amb ombra efectiva, protecció davant la pluja, seients, bona il·luminació i vegetació que separi la zona d’espera del pas general, alliberant la vorera i fent-la més transitable.
Situació actual. Font: elaboració pròpia
Imatge recreada amb IA generativa
Es pot actuar sense necessitar una altra reurbanització integral, amb mobiliari modular que integri seients i vegetació. Les entitats veïnals també reclamen lavabos i una senyalització clara. Tot l’àmbit s’ha d’identificar com «la Sagrera–Meridiana», amb parades numerades, un plànol de línies, accessos i recorreguts accessibles, i informació comuna per a tots els operadors, també dins dels vestíbuls de Metro i Rodalies.
Una espera segura i comprensible és especialment important per a les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda, etc. No és un complement ornamental, sinó una part bàsica de la qualitat del transport públic: disposar d’espais dignes que no entorpeixin la convivència amb el veïnat.
Els usuaris fan cua per seure i, en algunes línies, per no quedar-se a terra. Per tant, un entorn més clar i endreçat, evita que hi hagi persones preguntant, donant tombs o esperant en els portals. Recordem que, en alguns casos, les cues tenen la seva causa en la manca de fiabilitat dels serveis de Rodalies.
Les marquesines convencionals al costat de la calçada no ofereixen prou espai, confort ni separació respecte dels itineraris de vianants. Per tant, continua pendent integrar l’ordenació dels serveis amb un projecte d’espai públic que resolgui amb el mateix detall l’espera, l’orientació i l’accessibilitat.
La reforma aporta diverses millores operatives pel que fa a l’àmbit de la calçada
La proposta final presentada per l’Ajuntament i la Generalitat als entorns de Sagrera-Meridiana ordena els serveis per corredors i diferencia les línies que acaben a la Sagrera de les que només hi paren i continuen.
També ha generalitzat l’ús dels girs de la Sagrera (Espronceda) i el Clot –reduint recorreguts pels carrers de l’entorn– i compta amb un tram de doble carril bus –permetent que els autobusos puguin avançar-se i evitar estades prolongades– al tram entre Felip II i Garcilaso, amb tres parades d’entrada i cinc de sortida, ordenades segons el sentit i la funció dels serveis.
En general, la reforma que s’ha dut a terme suposa una millora respecte la situació anterior que, a més, esponja i reordena els serveis i expedicions que fan aturada en aquest punt.
Tot i les millores operatives, la distribució només funcionarà si tot l’àmbit es concep com una àrea d’intercanvi i, per a concebre’l així, encara manté mancances que cal resoldre:
- El doble carril bus –indicat amb ratlles a la imatge–, no es troba arreu de l’intercanviador, el que implica que les parades 1, 3, A i E (amb cinc-centes expedicions de sortida) estan fora del doble carril bus, la qual cosa impacta negativament en el conjunt del trànsit.
- Només les parades de sortida A i B són dobles, mentre que C, D i E són simples, fet especialment incomprensible en el cas de la parada E, on hi pararan diverses línies que poden sumar fins a dues-centes expedicions.
Ubicació prevista de les parades de bus a l’àmbit de la Sagrera (informació provisional i no exhaustiva). Elaboració pròpia a partir d’observacions de camp i informació aportada per l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
Cal corregir el projecte abans de donar per acabada la renovació d’aquest tram de la Meridiana
Demanem a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, l’ATM i els operadors que coordinin la configuració definitiva de les parades i completin la infraestructura necessària precisament per consolidar la nova ordenació.
Tot i que l’operació dels busos millori, la reforma de la Meridiana no es pot donar per acabada mentreles persones hagin de continuar esperant en espais insuficients, poc protegits i difícils d’interpretar. La Sagrera–Meridiana necessita un intercanviador digne tant per als vehicles com, sobretot, per a les persones, i no hem d’oblidar que és un punt clau per la mobilitat i amb un alt valor quotidià que no podem deixar enrere per un urbanisme poc ambiciós.
Finalment, des de la PTP reiterem la importància cabdal d’aquest punt d’intercanvi, que no es pot substituir per terminals d’autobús ni a la nova estació de la Sagrera TAV ni a Fabra i Puig, amb una connectivitat en metro significativament més feble. No voldríem pensar que aquest sigui el rerefons per no haver cuidat prou l’espai d’espera a la Sagrera-Meridiana.
