Després de dècades de propostes, aliances i pressió social, la PTP celebra que Barcelona guanyi, finalment, un accés prioritari per al transport públic.
Una victòria col·lectiva: des de l’any 2000, amb el Manifest d’Esparreguera, juntament amb ajuntaments del Baix Llobregat vam reclamar el carril bus de la B-23.
S’esperen fins a 15 minuts menys en hora punta, més fiabilitat, menys emissions i una demanda creixent de passatgers.
El carril bus d’entrada a Barcelona per la B-23 és una infraestructura llargament esperada, especialment per les 30.000 persones que cada dia accedeixen a la ciutat amb els més de 600 autobusos interurbans.
L’any 2000, juntament amb els ajuntaments locals, vam impulsar el Manifest d’Esparreguera i, des d’aleshores, hem continuat sent motor i veu d’aquesta reivindicació: des d’estudis i al·legacions fins a accions simbòliques com la demostració de 2007 o la campanya “Carril Bus Ara!”.
Vint-i-cinc anys després, finalment, el projecte es fa realitat amb una solució pragmàtica, econòmica i alineada amb els valors de la mobilitat sostenible.
Un carril eficient, a mida de la mobilitat metropolitana i amb retorn immediat.
El nou carril bus és exclusiu per a autobusos i recorre uns 7 km entre Sant Feliu de Llobregat i l’avinguda Diagonal. Està ubicat a la mitjana central de l’autovia, amb una amplada de 3,5 m, i no ha comportat la reducció de cap carril per al trànsit general fins a l’entrada a Barcelona. Això ha estat possible gràcies a una solució tècnica d’aprofitament de la secció existent, tal com proposàvem des de la PTP.
Els beneficis d’aquesta actuació són múltiples:
- Fins a 15 minuts menys en hora punta per als autobusos metropolitans.
- Estalvi de 30.000 hores anuals per a les persones usuàries i 450.000 € de valor econòmic.
- Més de 600 autobusos interurbans al dia se’n veuran beneficiats, amb un increment previst de la demanda entre el 10 i el 15%.
- Estalvi d’emissions de fins a 1.200 t de CO₂/any, considerant estalvis per menor congestió, millor eficiència i canvi modal.
La força del territori
Aquesta és una victòria col·lectiva i una conquesta de les entitats, ciutadania, el sector de transport per carretera i el món local. Sense la pressió sostinguda, els estudis, els moviments i propostes d’entitats aquesta infraestructura, com molt sovint passa, no hauria arribat a bon port. D’altra banda, els operadors de transport públic per carretera i els municipis del Baix Llobregat han estat clau per mantenir la pressió amb la Generalitat i el Ministeri.
Amb aquest projecte, Barcelona dota d’un nou accés metropolità amb prioritat per al transport públic, una mesura necessària i imprescindible per a complir els objectius de sostenibilitat. Ara sí, el bus guanya la partida a l’embús.
Volem que l’èxit sigui complet
Aquesta bona notícia només serà completa si es garanteix que el temps que es guanyarà al carril no es perdi després a dins de Barcelona. A curt termini, cal garantir que el pas del carril bus interurbà (al carril esquerre) al carril bus de la Diagonal (al carril de la dreta) sigui fluid, i que ho sigui també el flux dins de la Diagonal i fins als voltants de Francesc Macià, on acaben la majoria de busos, mantenint el carril bus a tota la Diagonal.
Cal també fer amables urbanísticament els principals punts de parada de la Diagonal, amb informació per l’usuari i a mig termini planificar una estació de busos interurbans a l’entorn de la plaça Francesc Macià.
Per últim, cal recordar que perquè els guanys de temps siguin efectius, cal vetllar perquè el carril Bus sigui per l’autobús. Rebutgem doncs qualsevol proposta de permetre passar qualsevol altre vehicle –a excepció dels vehicles d’emergència– pels carrils bus, i reclamem una vigilància efectiva per prevenir les invasions del carril per part de vehicles no autoritzats.Aquesta victòria és un pas més per a aconseguir una xarxa de carrils bus metropolitans a les principals entrades viàries a Barcelona, reforçant les línies existents i impulsant noves connexions ràpides.
