Una lluita històrica amb un impacte global
Després de 25 anys de reivindicació, l’accés metropolità per la B-23 ja disposa d’un carril bus exclusiu, implantat a la mitjana i amb 7 km entre Sant Feliu de Llobregat i l’entrada per l’avinguda Diagonal. La solució, tècnicament austera i intel·ligent, aprofita la secció existent sense reduir carrils generals fins a la porta de Barcelona: un canvi de prioritats que posa les persones abans que els vehicles buits. Els guanys són clars: fins a 15 minuts menys en hora punta, més fiabilitat i capacitat per captar nova demanda cap al bus interurbà. Fonts oficials i mitjans apunten a prop de 600 autobusos diaris, 4 milions de passatgers l’any i una intensitat de trànsit d’uns 100.000 vehicles/dia al corredor: just allà on el carril bus té més sentit social i ambiental.
Aquesta intervenció, que tant s’ha fet esperar, no és només un benefici directe per a les poblacions del Baix Llobregat que s’articulen al llarg de la B-23; també comporta una millora col·lectiva per als corredors del Bages, el Vallès i l’Alt Penedès. Les circulacions ara arriben amb més velocitat comercial i menys volatilitat en el temps de viatge.Per a la PTP, aquest carril és una victòria col·lectiva del territori i del tercer sector: una proposta sostinguda en el temps —des del Manifest d’Esparreguera, estudis, accions públiques i aliances municipals— que avui es tradueix en minuts guanyats, emissions estalviades i un relat inequívoc: l’autobús metropolità mereix prioritat a les portes de Barcelona.
El punt feble: el semàfor de la Diagonal i la prioritat que falta
El salt entre el carril bus interurbà (a l’esquerra) i el carril bus urbà de la Diagonal (a la dreta) continua sent el “coll d’ampolla” crític. El nus semafòric entorn d’Albert Bastardas/Diagonal —malgrat la nova continuïtat de 400 m— encara provoca onades d’aturades que es mengen bona part del temps estalviat a la B-23. Si volem consolidar la captació de nova demanda, cal una priorització semafòrica ambiciosa i integral, no només puntual. L’aposta implica aplicar allò que ja coneixem amb rigor tècnic i sentit comú metropolità:
- Prioritat semafòrica adaptativa (TSP) macro + micro. Coordinació de green wave a la Diagonal per a les línies interurbanes (macro) i extensions selectives de verd a la cruïlla clau (micro) amb detecció GPS i regulació en temps real. Tecnologia madura emprada a múltiples ciutats per reduir parades, acceleracions i consum.
- Queue jump (cua-jump) i fases dedicades. Implantar un carril d’avançament de cua presemàfor perquè els busos “saltin” la congestió i rebin una obertura de verd específica de pocs segons que els col·loqui al capdavant amb seguretat.
Informació i vigilància. Panells i marques reforçats per al canvi de traçat esquerra → dreta, i control efectiu d’invasions del carril bus; la prioritat només és efectiva si el carril es manté lliure.
Aquest paquet no és una “obra faraònica”: és gestió fina d’una infraestructura ja feta. La literatura tècnica i l’experiència local demostren que la TSP i els queue jump retallen parades, milloren la regularitat i redueixen emissions sense penalitzar la resta si s’implementen bé. El missatge és clar: si hem sabut fer un carril bus de 7 km dins l’autovia, no podem permetre que un semàfor a la Diagonal n’esborri el benefici.
Per això hem de seguir treballant perquè l’actuació no es quedi només en “pintar” un carril d’entrada, sinó que es completi amb:
- Continuïtat física i perceptiva del carril bus fins a Francesc Macià. Evitar discontinuïtats, mantenir el carril bus a tota la Diagonal i senyalitzar clarament l’itinerari fins a l’àmbit on acaben la majoria d’interurbans. Això inclou una futura estació urbana d’autobusos al voltant de Francesc Macià (parades dignes, informació en temps real i intermodalitat).
- Governança i dades obertes. Taula tècnica Ajuntament–Generalitat–AMB–operadors amb seguiment mensual (temps de pas, parades, regularitat) i publicació d’indicadors per consolidar confiança i orientar microajustos de semàfors.
La B-23 demostra que quan dones prioritat al bus, el territori respon: minuts estalviats que es converteixen en fiabilitat, competitivitat i aire més net. Ara cal completar la jugada dins Barcelona: prioritat semafòrica adaptativa, queue jump i continuïtat del carril fins a Francesc Macià, amb governança compartida i dades obertes. És una actuació de cost moderat i impacte alt. Des de la PTP hi posarem rigor tècnic i mà estesa per fer-ho possible, perquè el que avui ja funciona a l’autovia també funcioni —i encara millor— a la ciutat.
